Activitats d'estiu a totes les seccions

DIUMENGE, 05 OCTUBRE 2008 17:45h

---

UNS CAMPAMENTS D’EXTREMS (PiC's)
Una ruta per Andorra van ser els nostres campaments d’aquest any. Calor, fred, paranoies i rialles ens van acompanyar durant tot el camí. Cada dia ens aixecàvem ben aviat i ens posàvem a caminar, arribada l’hora de dinar ja estàvem ben situats en uns petits refugis lliures força ben cuidats. Les tardes eren més de repòs, jugàvem, descansàvem i xerràvem. Vam travessar mig Andorra, pujant i baixant muntanyes; entre d’altres vam fer un dels pics més alts del Principat, el pic dels Pessons. Vam passar pel costat de molts estanys i rius, l’estany Primer, el Forcat, l’estany de l’Illa... I vam viure experiències de tot tipus mentre ens moríem de calor o bé de fred, se’ns emportava el vent o ens nevava.

Vam caminar durant vuit dies, vam sortir del Pont de la Baldosa i fins a Andorra la Vella, on vam acabar els nostres campaments en un càmping. Ha estat una ruta entretinguda i cansada, amb uns paisatges bonics i unes experiències inoblidables.

UNA AVENTURA A LA ITALIANA /Truc's)

El dia onze d’agost, ben aviat al matí, els sis trucaires ens trobàrem a l’aeroport Girona - Costa Brava; la nostra destinació: Roma Ciampino. A la capital italiana vam estar-hi quatre dies durant els quals vam visitar la ciutat posant-nos a la pell de Robert Langdon seguint la ruta del llibre Àngels i Dimonis. Malgrat la calor, visitàrem els diferents escenaris de la novel•la. Durant els dies de la nostra estança a Roma vam fer el dia del revés, vam menjar algun gelat, vam fer el taller de samarreta, vam fer una gimcana fotogràfica...

El dia quinze agafàrem un tren que ens portà fins a Terracina, un poble de costa situat entre Nàpols i Roma. Després de solucionar uns petits problemes amb el transport arribàrem a una escola on vam conèixer els nens sahrauís i els nens del casal. En qüestió de minuts ens adonàrem que la comunicació seria un xic difícil ja que els nens no parlaven gaire castellà. Durant cinc dies els matins i les tardes anàrem a la platja, i també férem jocs i tallers com màscares de guix. Com a anècdota cal destacar que ens trobàrem amb l’inconvenient que enganxàrem dies de mala mar i després de cada excursió a la platja acabàvem plens de sorra i amb molta aigua salada empassada.

Finalment, el dia dinou a la tarda tornàrem amb tren cap a Roma; aquell vespre per sopar ens esperava un autèntic àpat italià a base de pizza i gelat. L’endemà, després de recollir i netejar la casa dels germans de La Salle on estàvem allotjats, marxàrem cap a l’aeroport. Al cap d’unes poques hores ja tornàvem a ser a casa amb un grapat de batalletes per explicar.

UNS CAMPAMENTS DARRERA LA PETITA PANTALLA (LliD's)
Els campaments de Llops i Daines de la Claca sempre han tingut un escenari d’altura, unes tendes plenes de nens amb molta energia i uns caps amb moltes ganes de passar-ho bé. Però fins ara, mai uns campaments de Llid’s s’havien convertit en un show televisiu com el d’aquest any.

El campament dels clacaires més joves ha estat instal•lat al terreny la Plana Petita de Vallfogona del Ripollès des del tres al deu d’agost. I aquest també ha estat l’emplaçament del plató de PLANA TV on des del primer fins a l’últim dia tots els membres de la unitat han pogut treballar com a periodistes gravant telenotícies, protagonitzant un reallity show, participant en programes de cuina o competint a les olimpíades.

Sense deixar de banda les activitats habituals com excursions, remuntada de riu, gimnaca, tallers i jocs, els Llops i Daines han pogut conèixer de primera mà com es viu el món de la televisió des de dins, i fins i tot han pogut veure’s ells mateixos presentant les notícies a la petita pantalla.

El resultat d’aquests dies ha estat a aprendre a conviure, a ser més autònoms, a compartir i, de ben segur, també un bon recull d’anècdotes que els seus protagonistes no oblidaran fàcilment; anècdotes que recordaran sempre més en forma de somriure.
“Mai els oblidarem” (RiNG's)

El dia nou d'agost ens vam trobar tots els Ring's a les cinc a l'estació. Ens dirigíem cap a Sort on allà hauríem de trobar un terreny situat a uns quatre quilòmetres de Sort en un poble anomenat Llarvent. Un cop vam arribar, la feina dels pares que ens acompanyaven va ser muntar la cuina i organitzar una mica el campament ja que havia d'aguantar nou dies. La nostra feina era muntar les tendes on dormiríem i les tendes on guardaríem el menjar i el material. Quan estava tot situat ens van explicar que en aquest campament érem un rusc d'abelles i que durant aquest nou dies cada abella tindria un ofici.

Així van anar passant els dies, jugant fent una mica el ruc i cantant. I va arribar un dia no gaire esperat per nosaltres: era el dia d'anar de ruta. El dia tretze ens vam aixecar cap a les sis, motxilles a l'esquena i el nostre primer trajecte va ser fins a Sort on allà vam agafar un autocar que ens va portar fins a Gerri de Sal. Vam començar a caminar: el nostre destí era el Llac de Moncortés. Quan vam arribar allà el primer que vam fe va ser seure una estona a l'herba i després vam anar-nos a banyar al llac. Aquella tarda ens van separar a tots repartits per tot el terreny i ens van deixar dues hores en les que havíem de fer unes petites activitats que hi havien en el nostre cançoner, crec que la més important era el compromís.

L'endemà vam aixecar-nos molt aviat per tornar a fer el mateix recorregut però ara el nostre destí era Sort. Allà vam jugar al típic joc de poble on vam poder conèixer bé la vila. Ens va ploure una mica però no va ser res. Quan vam acabar, el nostre problema va ser que havíem de pujar fins a dalt al campament, però teníem uns intendents molt simpàtics que ens vam portar la motxilla fins a dalt al campament. Aquell nit vam dormir tots com soques.

Els dies que quedaven fèiem jocs, activitats i anàvem a visitar els quinze habitants del poble. El dia setze vam fer una petita cerimònia en la que els cinc que es quedaven per dos anys més a Ring's havien de fer el seu compromís i els cinc que pujàvem a Pic's ens havien d'imposar el passa-fulard.

El diumenge van arribar els nostres pares cansats de quatre hores de cotxe fins arribar al campament, i vam dinar tots plegats i, quan ja no podíem més, vam anar tirant tots cap a Cassà. Van ser uns campaments genials. Crec que ni jo ni els meus companys mai els oblidarem.