La «Colla menuda» es va fent gran

El passat 30 de març vam anar d’excursió per quarta vegada amb la «colla menuda». A les nou sortíem de l’institut un grup de pares amb la mainada. N’hi ha de tan petits que tot el camí l’han de fer a coll. Altres, però, el fan dues vegades: amunt i avall, saltant, corrent, cantant o jugant amb els amics de col·legi o els que han fet en aquestes sortides.

Tenim un guia de luxe, l’Eloi Madrià, que ens explica fil per randa les característiques del terreny que trepitgem. Ens fa conèixer la vegetació, les cases, els camins, els costums, la història i les llegendes de tots aquests indrets. A vegades també ve en Jaume Abel. Tant l’un com l’altre podrien travessar les Gavarres amb els ulls clucs.
El primer diumenge que vam sortir anàrem al puig d’Arques. La segona sortida va ser ben alegre: a l’aplec de Sant Vicenç, el 20 de gener. L’indret és molt amable i vam poder gaudir de la gent, les sardanes i la festa. El tercer a Montnegre, el 17 de febrer, on visitàrem dues cases els amos de les quals ens van explicar com era la seva vida i les dificultats que representava haver d’anar endavant amb els pocs recursos de què disposaven.
La quarta, el 30 de març, va ser molt interessant. Vam anar a la roca de les Trenta Creus i a la font de Sant Cristòfol, que encara raja. Són racons bonics i a l’abast de totes les cames. Faríeu bé d’anar-hi.

De la sortida al mas Viader, el dia 27 d'abril no us en puc dir res, perquè no hi vaig poder anar, però l'Esteve Camós, que il·lustra cada sortida amb les seves fotografies, us n'ofereix alguna imatge en aquest reportatge. Com que, per sort per a tots en aquest any de sequera, el 25 de maig va ploure no es va fer l'excursió programda al puig del Castell. La vam fer el 8 de juny amb molt d'èxit d'assistència, com sempre. La van guiar en Jordi Duran i la Neus Torrentó que ens van ensenyar les restes del primitius pobladors de Cassà, el poblat ibèric que cada any es va excavant en aquell lloc. Moltes gràcies a tots dos.
El millor d’aquestes sortides són l’entregent, les converses, el canvi d’impressions i el coneixement de la terra. I la mainada s’acostuma a esforçar-se i a cansar-se una mica mentre aprenen a conviure i, quan cal, a cedir. Si a més, s’ho passen bé, podem estar ben contents.
La meva admiració per als pares i mares, que s’aixequen més d’hora del que els permetria un matí de diumenge.
Si veniu un cop, repetireu!

Rosa Bosch 

356 lectures Cap comentari

Enviar

---

Etiquetes: colla menuda, eloi madria