Informe de Girona: recomanacions generals

Al govern de la Generalitat
24.Que el Govern de la Generalitat dissenyi una política global d’immigració, per a portar a terme i coordinar accions educatives, sanitàries, de vivenda, de serveis socials, d’albafetització i de formació ocupacional.

25.És necessari programar accions educatives que afectin tot el teixit social, amb campanyes de prevenció i educació en els valors de la solidaritat i promoure l’enriquiment intercultural i el respecte a la diversitat de cada cultura. La pràctica de la solidaritat i la lluita per una major justícia social i per l’exercici dels drets civils i polítics per part dels immigrants són inseparables de l’educació intercultural.

26.És necessari promoure, d’acord amb la LOGSE, la compensació de les diferències dels alumnes i l’adaptació dels mètodes d’ensenyança a les respectives característiques individuals, tenint en compte que adaptar-se a les peculiaritats dels alumnes també comporta adaptar-se a la respectiva diversitat cultural. És necessari mantenir el desenvolupament de la llengua materna de l’alumne i afavorir el domini de la llengua majoritària.

27.Que es revisin els continguts etnocentristes i xenòfobs de determinades matèries escolars i es complementin els continguts acadèmics de manera que aquests facin referència als països i cultures dels nens immigrants. I que es posi a disposició dels docents un suport tècnic qualificat d’assessorament i que s'amplïi l’actual programa d’Educació Compensatòria.

28.És necessari promoure una Formació Intercultural Instrumental Bàsica vinculada a una millora de les condicions laborals, a una formació ocupacional, i en tot cas a la qualitat de vida real del subjecte i adaptar-la a les necessitats de la persona que aprèn i no que aquesta s’hagi d’adaptar a un sistema educatiu que no té en compte la seva diversitat.

29.Són necessaris agents de desenvolupament cultural i social que sorgits dels mateixos col.lectius si es pretén tenir interlocutors qualificats amb les minories culturals, estiguin capacitats tècnicament i professionalment per a realitzar aquestes feines. S’han d’establir els recursos necessaris per organitzar cursos de formació d’agents de desenvolupament cultural i social, alfabetitzadors, liders associatius, etc.

30.Cal atendre la necessitat de crear espais de formació permanent especia-litzats per a professionsl o voluntaris implicats, no només en els aspectes educatius dels nens o adults, sinó també en altre com el treball social, la salud, l’acollida, etc.

31.Que s’estudiin i es portin a terme plans de vivenda amb l’objectiu de rehabi-litar les zones urbanes més deteriorades, s'acondicionin les vivendes que no reuneixin les mínimes condicions d’habitabilitat i es busqui una distribució equilibrada entre la població estrangera i autòctona.

32.Que els serveis socials guiïn i orientin els estrangers en el que es refereix als hàbits de vida i convivència, i estableixin canals de diàleg amb els veïns, propietaris i administracions amb l’objectiu d’evitar tensions i conflictes que porten a actituds de refús i a la concentració d’immigrats en guetos.

33.Que es prenguin les mesures adequades perquè tots els estrangers tinguin accés a l’atenció primària.

34.Que els serveis d’atenció primària que tinguin al seu càrrec sectors importants d’aquests col.lectius siguin dotats de recursos materials, tècnics i humans suplementaris, especialment en el que es refereix a problemes sanitaris específics o més habituals del col.lectiu, medicina preventiva i educació sanitària.

35.Que es prenguin les mesures necessàries (serveis socials) per aconseguir una adequada educació higiènica i sanitària dels col.lectius d’immigrants, especialment en matèria de planificació familiar, malalties de transmissió sexual i salud materna-infantil.

35.Que es faciliti l’accés dels treballadors estrangers als programes de formació ocupacional, amb especial atenció a les seves deficiències formatives i lingüístiques, amb l’objectiu d’aconseguir una major inserció i promoció en el mercat laboral.

Als ajuntaments
37.Que els Ajuntaments tinguin present que tots els residents en el municipi han de ser tractats com a ciutadans. Consegüentment, és necessari que no es posin dificultats a l' empadronament i que se'ls faciliti l’accés als diferents serveis municipals.

38.Que els Ajuntaments, en la seva política municipal de vivenda, tinguin en compte la necessitat d’evitar concentracions d’immigrants en les zones més deteriorades, i estableiximecanismes de coordinació amb altres institucions implicades amb l’objectiu de desenvolupar plans de vivenda.

39.Que els municipis amb competències de benestar social, i continuant la recomenació anterior, actuin per mitjà dels serveis socials per a facilitar la convivència, adequar els hàbits de vida, i a més a més facilitin els canals de diàleg entre els immigrants i veïns i propietaris.

40.Que d’acord amb la recomenació 33 tots els immigrants residents al municipi rebin atenció sanitària. S’hauran d’establir els mecanismes necessaris perquè aquells immigrants que no tinguin accés a la seguretat social, per no disposar de contractació laboral legal, no es vegin privats d’atenció sanitària.

41.Donada la situació de les dones immigrants, es recomana una especial atenció dels serveis socials, culturals i sanitaris. Qüestions com la tutela dels seus drets com a persona, l’educació, higiene i alimentació dels fills, convivència i relació amb els veïns, aprenentatge de l’idioma, i temes pràctics com la compra, etc., han de ser presos en consideració pels serveis municipals.

42.Que siguin tingudes en compte les necessitats específiques que es deriven de la religió i costums propis, tals com la manera de sacrificar els animals o les prescripcions referents als enterraments. Els municipis en què hi hagi una presèn-cia significativa d’immigrants s’hauran d’establir canals de diàleg amb els representants d’aquests col.lectius amb l’objecte d’atendre dites necessitats.»

A.L. del GRAMC  

418 lectures Cap comentari

Enviar

---

Etiquetes: gramc, immigració