Esquiades de 2n i 4t d'ESO

L’Esquiada de 4 d’ESO

Entrem en contacte amb en Pere Aguilar, professor que va acompanyar el grup de quart que van anar a la neu mentre la resta estaven d’intercanvi a Alemanya. Ell va aconseguir que la Gemma i la Núria ens expliquessin, a la seva manera, tot allò que es va viure aquella setmana de febrer. El bon humor i bon rotllo per part de tothom, les corredisses pel passadís de l’hotel, la xerrameca a les habitacions, les lleganyes als ulls a les vuit del matí, aquelles caigudes de cul i de cara per les pistes d’esquí de la Cerdanya, el fred i la neu però també tanta calor humana. Heus aquí tots dos escrits:

- Fa unes setmanes vam anar al viatge de mig curs, a Puigcerdà. Vam anar-hi a esquiar i a fer snowboard, però potser el que més vam fer va ser caure! Els últims dies, els monitors ens feien passar pel mig del bosc i per pistes difícils, i tothom queia tota l'estona. Va ser molt divertit perquè ens en rèiem els uns dels altres! Els que feien snowboard també van baixar pistes negres (les més difícils) i també van anar pel bosc. Tothoms va gaudir molt i, el bon temps, els monitors, els professors i la companyia va ser molt bona. No oblidarem mai aquesta Esquiada!

Gemma Grabulosa

- Un record que portaré sempre dins serà el quart dia a Masella. Havia nevat tot el dia anterior, tota la nit i havia sortit el sol. Va ser un dia perfecte. Tot el dia fent fora pistes, amb un monitor que ens va encantar, en Dani. No paràvem d’esquiar; estàvem rebentats, però la qualitat de la neu, el bon temps, la companyia i el fet que era l’últim viatge que faríem tots junts ens feien seguir esquiant amb moltíssimes ganes. No vam parar de riure en tot el dia, més ben dit en tota la setmana. Va ser una desconnexió de Cassà de la Selva tan genial que és inevitable enyorar-ho.

Núria Pinsach



2n ESO a Port del Compte

Ens ho explica la seva professora d’Educació Física, la Míriam, que a part de ser una experta esquiadora es fixa molt en tot el procés que fan els seus alumnes. La jove entrenadora, en to poètic però sense perdre el rigor de l’especialitat ens diu:

- Primer matí. Tots vestits de gala per a l’ocasió a l’espera dels ornaments: casc, bastons, botes i esquís. I quin caminar! Ben bé com si fos el primer dia d’estrena d’unes sabates amb tacó d’agulla. Un caminar d’ànecs. I quina feinada per arribar a peu de pistes... tan de bo ens haguéssim pogut transformar en pop per uns instats. Malgrat els esforços, la il·lusió per lliscar sobre aquella esplèndida catifa banca no minvava.

A la recerca de l’equilibri, la concentració, la confiança i una bona actitud mental. La sensació de lliscar, els canvis de direcció, la falca des de la posició estàtica, la posició bàsica, el control del lliscament en pla inclinat, el lliscament lateral (iniciació al derrapatge), el lliscament en diagonal, el control de la velocitat, el viratge en falca... Un dia llarg, esgotador! I per no perdre els ànims... ens varem acomiadar de la neu amb unes rialles sobre trineus, alguna que altra croqueta i els esquitxos de la sempre esperada guerra de boles de neu.

L’endemà la neu ens va donar la benvinguda acompanyada d’un sol radiant. Un còctel de cares adolorides, cansades, mandroses però moltes d’il·lusionades. Un cop damunt la neu, les bones sensacions (degudes a la gran progressió tècnica) posaren de nou l’emoció a flor de pell i l’oblit dels dolors. Aquest era el gran dia, el dia de la lluita pels colors! I tu, quina pista has baixat? Verda, blava, vermella...

---

1

Veure totes les fotos

2684 lectures Cap comentari

Enviar

---

Etiquetes: ies, institut, esquiada