Fem balanç

Tenim tots associada a la fi del curs la calor. Una calor que els darrers anys ha arribat a valors bastant insuportables. El nostre Institut és ample, amb espais oberts però una aula, de les que hi toca de ple el sol durant quasi tot el dia, amb 25/30 alumnes pot esdevenir quasi una sauna. En canvi aquest any gens. Portem una primavera molt plujosa, i no solament això sinó que també fresqueta. A meitats de juny encara podies sentir un punt de fred i això, és un regal del cel. Si, perquè és una època en que cal fer un darrer esforç tant els professors, ja que cal tibar la corda fins al final, com els alumnes perquè hi ha més exàmens que mai, recuperacions, hi ha qui vol pujar nota, a quart d’ESO acaben l’ensenyament obligatori i a segon de batxillerat, a sobre, han d’anar a les proves de selectivitat.

Ens ha anat bé que la Festa Major s’hagi caigut el més de maig. Molts anys el final de curs queda trastocat i de difícil organització perquè ens cau la festa pel mig. El cas és que sense adonar-nos ens hem trobat que els de 2 BAT ja han fet les PAAU, la resta d’alumnes han estat avaluats i ja estem organitzant el curs que ve.

L’any passat vàrem tenir molta feina a escollir els nous llibres d’ESO i el curs vinent hi ha canvis al Batxillerat (aplicació de la LOE). I au!, desfilada d’editorials al canto intentant convèncer de les excel•lències del seus respectius llibres de text. I costa molt decidir perquè l’experiència t’ensenya que no es veu la idoneïtat d’un llibre fins després d’haver-lo utilitzat tot un curs amb els alumnes.

Durant aquests nou mesos s’han fet moltes coses a part de les classes, La Dolors i la Carme s’han encarregat de tota la paperassa administrativa, que és molta i s’acumula despiadadament uns quants cops cada curs: matrícules, pre-inscripcions, qualificacions i expedients acadèmics, llistat d’alumnes,...., tot cada cop més informatitzat i, per tant, amb no poques enrabiades degudes moltes vegades al funcionament d’alguns programes.

A consergeria ara tenim la Mª Àngels i la Marina, i tothom n’està encantat. I no ho han tingut gens fàcil aquest parell de senyoretes perquè trobar-se d’un dia per l’altre controlant la, diguem-ne, infraestructura d’aquest centre té mèrit: calefacció, màquines de fer fotocòpies intel•ligents (és horrorós comandar una màquina “intel•ligent”), els timbres, les portes, cartrons,... I encara han tingut temps per mimar les plantes de l’interior.

I parlant dels arbusts que tenim a tot el llarg de la rampa, faltaria veure quants instituts tenen plantes al costat d’on passen, qui sap quantes vegades al dia, cabaloses riuades d’alumnes. I les plantes intactes. Com també tots els “vulnerables” motius artístics de color que engalanen el centre. Això significa que durant els darrers anys s’ha aconseguit que al
nostre centre regni un respecte no solament entre les persones sinó també amb l’escenari on ens movem. Tenim un edifici net i un jardí cuidat perquè mai s’ha perdut de vista des de direcció, que és així com s’estimula a tothom a mantenir-lo en bon estat i a respectar-lo. No volem dir que s’hagin evitat del tot males pràctiques, tampoc arribem a tant, per això és tant important la feina diària de les senyores de la neteja que, discretament, quan la gent és fora, cap el tard, ho tornen a deixar tot bé i arreglat per l’endemà. Ja ens en podrien explicar de coses la Carme i les seves companyes!

L’oloreta dels cafès, dels croissants, etc, que provinent del menjador s’escampa per la planta baixa de l’Institut i alguna flaire per fer entrar la gana quan s’acosta l’hora de dinar, ens ha fet sentir a tots una mica com a casa. En el menjador sempre han tingut a punt, calentonet o fresquet segons el producte, allò que permet anar tirant al llarg del dia, amb serenitat i aportant la calma (d’això en Ferran n’és un exemple) a la clientela.

Hi ha moltes activitats que han d’anar coordinades, ja ho veieu, com per exemple també el tema del transport, que és més complicat del que pugui semblar a primera vista. I s’han hagut de fer reparacions: el fuster, l’Esteve Artigues, i l’electricista - lampista, en Miquel Isern, són persones tant freqüents a la casa que ens els mirem com a companys de feina. També hem tingut fent forats i remenant per aquí i per allà els de l’empresa que ens instal•la el sistema Wii-Fi per a poder fer arribar la xarxa informàtica a tots els racons del centre,... S’han plantat nous arbres, s’han organitzat cursets per a professors i em deixo un grapat de coses que en el moment d’escriure no passen pel cap, i llàstima perquè són importants. Què hi farem.
Durant el curs ha passat molta gent, professors que han substituït durant una temporada companys per malaltia, permisos de treball, assumptes propis etc. En algun cas per pocs dies, però en d’altres casos els hem tingut entre nosaltres uns quants mesos. Aquest és el cas de la Sílvia Perpinyà que se n’ha fet càrrec de les hores que ha deixat la Montse Llach per maternitat, o de l’Eva Rocas, l’estilitzada professora d’anglès de fina cueta al cap que escriu tant ràpid amb l’ordinador que després ha de repassar tot el que ha quedat mal escrit, i de la Jordina Peracaula, ex alumna ara biòloga, que se les ha vist amb les especialitzades matèries de Tecnologia de batxillerat, i de l’Anna Tuñón, de penetrant mirada, que ha substituït l’Elena Rabassedas, també per maternitat. En Noè Larrosa (Física i Química) i l’Àlvar Araque (Anglès) han estat assignats aquest curs per completar mitges jornades de professors amb reducció horària. En principi, se’ls ha acabat la seva tasca al centre perquè retornen els professors titulars però els enyorarem molt perquè es tracta de persones entranyables i competents. De totes maneres l’assignació de professorat per a cada curs acadèmic sempre dona sorpreses i qui sap si algú continuarà.

També se’n van en Joan Adroher, pausat mestre de matemàtiques que aquest any ha estat coordinador de 2n d’ESO doncs, finalment, s’incorpora l’Anna Noguer, fins ara a Caldes, i en Xavier Viñas, el botànic que tot ho vol mirar amb microscopi, que retorna a Vidreres. I a més, degut a la reducció del contingent de professors deguda a la pèrdua de grups pel curs 2008-09, ens deixen: la Lluïsa Ros, que porta una bona colla d’anys treballant aquí, primer impartint Tecnologia i darrerament com a professora de diversitat; en Pere Boada, apreciadíssim profe d’Educació Física que ha fet de tot al centre durant els deu anys que ha vingut i, en Martí Prat, jove professor de mates que va arribar aquest passat setembre i que s’ha guanyat l’estima dels companys i dels alumnes. A tots ells els trobarem a faltar i els hem d’agrair la seva professionalitat, dedicació i implicació amb l’IES Cassà. Eh! no ens posem tristos però, perquè el món és un mocador i sempre ens acabem retrobant.

En la crònica del mes passat ens referíem, en parlar del canvi de Junta Directiva, als companys que han estat fins ara al davant
de l’Institut. Estem fent un balanç d’aquest curs però ara volem dedicar unes paraules sobre la trajectòria d’uns professors del centre, al llarg de molts anys:

En Climent ha estat sempre formant part de la direcció del centre des dels seus inicis i els vuit darrers anys n’ha estat el director. Es coneix millor que ningú totes les peculiaritats i detalls d’aquest edifici i també de tot el que va passar els anys quan les classes es feien a la plaça de la Coma. Posem-nos ara dins la seva persona i entendrem perfectament que estigui sota una càrrega emocional més que considerable. L’home ho intenta dissimular, però és evident que no és fàcil deixar el timó sobretot si se sent l’IES Cassà com una criatura pròpia. No hi ha dubte que estem parlant d’un centre d’ensenyament que rutlla i que consti que, sobretot des de la implantació de la LOGSE l’any 1996, les dificultats no han estat poques.

Quan mires una mica enrere sembla que hem anat dalt d’un vaixell, d’aquells d’abans, de fusta i a vela, que hem encarat tempestes que amenaçaven d’enfonsar-lo però que, escorats a babord o estribord segons la direcció del vent (o la ruta), hem mantingut el rumb amb tenacitat i valentia (queda bé això!). Els uns treien l’aigua, altres anaven reparant veles i màstils, la Cristina i la Furqui decoraven el mascaró de proa i .... en Ferran feia el dinar. Les instruccions que rebíem per al nostre viatge no sempre es podien entendre, però les complíem. En Climent va començar de contramestre) i va acabar de capità. Tota la tripulació n’ha après molt durant aquests anys, ara el vaixell navega amb seguretat i .... en Ferran continua fent el dinar.
S’ha hagut de fer molts números i molts càlculs. Més d’un cop s’ha aconseguit inclús la quadratura del cercle. I com? Doncs per la tasca callada i permanent d’un matemàtic. Estem parlant d’en Quim Nadal, el Secretari de bord. Ell s’ha ocupat de l’economia del centre durant molts anys. Qui sap quants! Quinze com a mínim. I en aquest aspecte tothom ha anat ben tranquil perquè, ben administrats, els diners mai han estat un problema. Un altre que patirà per tant de temps duent a terme i amb efectivitat aital missió, i d’haver assegurat que el vaixell llueixi com aquells velers de la flota anglesa en temps de l’almirall Nelson. Tantes hores dedicades cada més de juliol a fer horaris!, ara la cosa s’ha simplificat molt (compte que no és fàcil) però als primers anys d’instaurar-ne l’ESO tot era tant complicat que amb en Quim, ens passaven quasi tot el mes de juliol intentant casar matèries/professors/hores/cursos i aconseguir una distribució horària immillorable per alumnes i professors. De 9 del matí a 3 de la tarda sense parar, cada dia.

I a qui també li canviarà la vida serà en Pere Fanals, perquè a partir d’ara la prefectura d’estudis l’agafa la Núria Hernández, que continua al “ajo”. Hauran estat quatre anys intensos, envoltat de cartes als pares, controlant l’assistència, el compliment de les normes, o sigui, allò tant maco de fer. Sempre que hi ha algun problema, doncs cap a veure en Pere. I en Pere fa veure que està enfadat, fulmina amb la mirada a qui li planta cara i cada u al seu lloc. I és clar que si home! Si cal fer el paper de dolent per això hi ha el cap d’Estudis. Però ell, en el fons, és un tros de pa que, des de que va arribar fa 12 anys a l’Institut, no ha esquivat mai responsabilitats. I si algun cop ha anat més enllà del que calia, doncs no li cauen els anells, demana disculpes i rectifica, i això no tothom ho sap fer, de cor.
A partir d’ara que es preparin els seus alumnes de català perquè com que tindrà més temps hom creu que els farà fer anar més el llapis per a redactar. I així encara aprendran més.

Participació al concurs Reporter@as del Planeta Tierra
Els Alumnes de 1r de Batxillerat de Biologia queden finalistes en el concurs Reporter@s del Planeta Tierra, organitzat pel FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología)

Per participar en aquest concurs s’havia d’enviar, via web, un treball en forma de reportatge sobre el Medi Natural o sobre alguna activitat humana relacionada amb la natura. Vam il•lusionar un grup d’estudiants en el tema de la formació del sòl a partir de cassoletes granítiques del massís d’Ardenya tot investigant la seva relació amb algunes plantes excepcionals que s’hi troben. Bé, no han guanyat cap premi però han quedat finalistes, cosa que també és important.

El concurs era a nivell de tot l’estat espanyol, i és llàstima que s’hi presentessin pocs centres dels Països Catalans. Es podia participar en totes les llengües oficials de l’estat però nosaltres, a més, hi vam adjuntar una traducció en castellà.

Podeu consultar els guanyadors i accedir a tots els altres treballs presentats, a la pàgina web del FECYT:
http://www.planetatierra.fecyt.es/ganadores.aspx
I, si voleu veure el nostre reportatge, podeu contactar amb aquesta pàgina Web:
http://www.planetatierra.fecyt.es/Reportaje.aspx?Id=118

Val la pena de donar un cop d'ull als treballs presentats, i veurem que n'hi ha de senzillets però també d’altres força bons i curiosos, com per exemple un sobre unes cases d'Eivissa, del tot recomanable. En fi, el que es diu, el que compte en un concurs d’aquestes característiques és participar-hi, que ajuda molt a aprendre!! L’enhorabona als alumnes de 1r de BAT i que tinguin un BON ESTIU, que se’l ben mereixen.

Jornada esportiva del 12 de juny
Futbol
En Ricard Bordàs, va preparar un quadre de competició consistent amb unes eliminatòries prèvies, a base de mini partits de 10 minuts de duració, entre els grups de quart d’ESO per així decidir qui s’enfrontaria a l’equip de professors.
El resultats varen ser els següents:

4D-4E (0-0)
4C-4A (0-1)
4E-4A (1-1)

Tot va començar a les 12 del mig dia, en el primer dia de calor declarada d’aquest any després d’un confortable fresquet final de curs. El sol enlluernava al públic assistent aplegat al camp de futbol del jardí de la façana principal.
La 1a eliminatòria enfrontava 4D amb 4E. Es va resoldre als penals perquè el partit es va acabar en empat sense gols: Pelayo (gol), Jaume (gol), Quiñones (gol), Otero (falla), Dani (gol). Per tant es va classificar 4E
En la segona eliminatòria 4A va eliminar 4C amb gol de Roger quan faltava poc per acabar el partit.Així les coses, van arribar a la “semifinal” 4A i 4E. El resultat final d’empat a un (gols de Quiñones i Roger) obligava a la tanda de penaltis, la qual es va resoldre a favor de 4E, per segona vegada en aquesta matinal: Pelayo (gol), Quer (fora), Quiñones (gol), Hamid (gol), Regueiro (para Quer), Joel (gol) i Dani (gol)

4E (1) -Professors (0)
(Crònica del nostre enviat especial)
Salutacions prèvies, la mirada desafiant, bona educació per força, el públic entregat i els jugadors no diguem. Els primers compassos són de domini altern però amb més ocasions pels profes, a xuts de Jaume Faja, d’en Joan Pagès (amb cama mig embolicada per l’ocasió) per dos cops i d’en Jaume Teixidor, pletòric de forma física, química, i ... grega.
Però els de quart també existeixen i ensenyen tot seguit les dentetes de llet amb remats de Regueiro i Quiñones que són aturats amb seguretat pel porter-professor Pere Boada, que és de Tossa de mar.

El sol pica tant que es comencen a produir ja els primers canvis: l’Alex Bas se situa a la porteria de 4t, i entra en Pere Lloret que, ningú no s’enganyi, és nat a Banyoles (aigua dolça). Poc abans d’acabar el primer temps s’observa un bon control d’en Jaume Faja, amb xut posterior col•locat que atrapa el porter.
La segona part comença amb Noè a l’equip senior. En Noè, tot i jugar mig dopat amb inhalacions de Ventolin (recordeu que aquest xicot pateix de moltes al•lèrgies respiratòries a la primavera) dirigeix amb experiència i elegància la nau. Fins ara havia comandat una arca, l’arca de Noè, però els temps canvien, evolucionen, i ara la nau de noè no és altra cosa que un equipet arregladet de futbol pista.
Doncs bé, a la represa, les ocasions neixen a peus d’aquest expert navegant de Sant Feliu de Guíxols. En una de les seves primeres intervencions envia la bimba per alt prop l’àrea adversària, recull el centre en Pere Lloret que xuta però s’interposa un defensa enviant l’esfèric a corner, i en la segona de canvi en centra una que en Martí Prat no arriba per ben poc amb el cap. És possible que s’hagi equivocat en el càlcul?
I just llavors arriben per animar les jugadores de Vòlei que després faran el partit: la Marina, l’Eva, la Glòria, la Rosa i la Núria, i clar, davant de tanta bellesa, els professors (i potser més d’un de quart), s’esforcen encara més,.. Hi ha nervis. El joc està trencat, en Noè no pot més i demana el canvi. Retorna a la canxa en Jaume Teixidor que se situa al mig de camp, com a pulmó de l’equip potser pel fet de ser d’Amer (?).
Quart crea molt perill i Pere Boada s’ha de lluir, primer enviant a corner un enverinat xut d’en Quiñones i després aturant un gran xut de Pelayo. Torna a insistir l’equip alumnàtic per mediació de Quiñones amb un xut ras però para Pere amb el cul (entenguem-nos, volem dir que la para qui sap com, entre les cuixes i mig assegut a terra que sembla un gripau). I encara anotem un xut molt perillós de Don Pelayo que surt fora per poc.
Aahhh... les professores estan amb els nervis a flor de porus de pell morena (pel sol) que semblen brasileres de les més enrotllades quan juga la seva selecció. Però el xut ras de Jaume Teixidor surt desviat ran el pal a la dreta de l’Alex Bas (bon porter aquest vailet). El marcador encara no s’ha mogut però ja ho diuen en castellà “tantas veces va el cántaro a la fuente que al final se rompe”. Per ara encara està sencer i l’emoció puja.
Xuten de nou en Pelayo, en Regueiro, també en jaume Faja. Res, la pilota no vol entrar. Li demanen a Noè que torni al camp per posar ordre. Ell diu que un minut i prou. I quin minut!, el just perquè marqui el gol el senyor Pelayo de falta directa, pel mig d’una esquifida barrereta mal col•locada i acollonida formada per dos profes. En Pere ha estat batut! (com xocolata). Goool de Señor, Gooool de Señor..... Pelaaaaaayo!.
Encara queda un minut, bé, en Ricard que no juga però mou els fils des de fora el camp intenta allargar una mica el temps per veure si arriba l’empat però no, en Martí perd al darrer segon una gran oportunitat. S’ha acabat, han guanyat uns i han perdut els altres, però com que el més important era participar, doncs han guanyat tots. Ha guanyat l’esport i ...... les persones

I a continuació espectacle de volei!
Quart d’ESO (17) – Professors/es (25)
(crònica a partir de la nostra vessant entesa en esports)
En la modalitat de “balón-volea”, també s’han fet prèvies eliminatòries per tal de designar l’afortunat equip d’alumnes que s’enfronti als profes (i profas sobretot). Aquest partit es fa a la pista interior del centre i les grades estan plenes fins la bandera. Arbitra el matx en Josep Carrillo, armat de xiulet homologat i un marcador tan ben situat que te la gràcia que no es pot veure des de les grades (per això es van inventar els marcadors, no?). Salutacions cordials, petonets, somriures i cap cop de colze al ventre.
I comença el partit. En la primera part dues noietes de batxillerat reforcen l’esquadra de professors/es, a l’esquerra de l’àrbitre. Pim, pam, tanteig cap aquí i cap allà, ara l’encerto ara la pífio, el cas és que els grans agafen un còmode avantatge ben aviat. Un servei de Boada enviat fins el fons de la pista contrària l’intenta retornar de manera forçada l’Estel Cañet, però li surt la bola cap enlaire, enlaire, amunt, amunt i .... queda penjada a la teulada com si d’un estel es tractés. La cara de l’Estel, entre divertida i desencaixonada pel punt perdut és tot un espectacle. No passa res perquè immediatament es posa en circulació una altra pilota i el joc continua. Ara és en Jaume Teixidor que s’exhibeix fent primer un mat de qualitat i col•locant després una pilota per que sigui la Rosa Ricart qui matxuqui el punt.
Però les decisions arbitrals no són sempre compreses pel respectable, i es produeixen esbronques i xiulets en més d’una ocasió. Bravo Carrillo!
Es canvia de camp quan el parcial és de 6-10 (favorable als grans), i entren la Lluïsa, l’Eva de Palafrugell, la Glòria i la Marina. Totes elles aniran rotant, igual que a l’altra banda de la xarxa en Conesa, l’Anna Díaz, la Raquel, en Sergi i companyia. I és que aquí tothom rota! (això es fa al vòlei, i després de dinar, no?) Els esforços de quart per refer el resultat són inútils en front la sèrie de serveis d’un Teixidor, que en sap massa. I s’arriba a 13-16, a 15-24 i al final, 17-25. S’ha fet la feina.

Els alumnes de l’aula d’acollida van a TV3
El dilluns dia 9 de juny, en viatge organitzat per l’Ajuntament, els nois i noies de l’aula de¡’Acollida van poder participar com a públic al programa Bocamoll de TV3. La sessió va durar tot el matí, durant el qual es van enregistrar 3 programes, que seran emesos pels volts de Nadal. La cadena de TV els va convidar a esmorzar i també els va regalar una samarreta. Als alumnes els va fer molta gràcia això dels aplaudiments controlats, els ooohhhs pactats i tothom amb un somriure leonardesc permanent (el de la Monalisa) als llavis.
En total eren 14: dotze alumnes acompanyats per la Lluïsa Ros i la Glòria Sánchez, a més d’altra gent de Cassà que també va anar amb el mateix autocar que va posar a disposició l’Ajuntament de Cassà de la Selva.
Quan es va acabar l’enregistrament, el mateix presentador del programa, l’Espartac Peran, molt cordial i obert en tot moment, va parlar amb la gent i i es va fotografiar amb el grup.

Sortides de final de curs
Aquest any tot i no fer calor, tothom cap a l’aigua. Quasi tothom, volem dir, perquè els de primer es van enfilar cap el Tibidabo on ja us podeu pensar el que van fer. Pujar, baixar, donar la volta, cap per munt, cap per avall i fer-se fotos. Els de 3r d’ESO, com l’any passat, cap a l‘Aqua Diver de Platja d’Aro, però aquesta vegada els va sortir pell de gallina perquè no lluïa el sol.

Els de 2n ja havien anat a la platja a principis de mes. Ens ho explica l’Eva Rocas, que els va acompanyar:
“Dia 3 de juny. 8,45 del matí. Agafem l'autobús des de l'escola fins a Platja D'Aro. Bon dia de moment, no gaire gent a la platja.
Llavors és quan es va fer a la mar un vaixellet que ens va dur fins a Tossa de Mar. Érem els únics passatgers i els nens in nenes van poder fer de les seves durant una hora, temps que va durar el trajecte. L’arribada a Tossa va ser sobre els 11h del mati, i en vistes que el dia encara aguantava vam decidir pujar al castell, a fi i a bé d’augmentar la nostra cultura. En tornar a la platja encara va haver-hi temps, una horeta ben bona, per a jugar dins i/o fora l'aigua abans el dia no s'enfosquís. També vam jugar una mica a volleyball. Però el que ens temíem, sobre les dues va començar a ploure i va canviar la dinàmica del grup fins les 16.30h, hora en que havíem quedat per retrobar-nos a l'estació d'autobusos. Durant aquesta estona lliure molts aprofitaren per anar a comprar collarets, altres mandangues i entrar a una bolera. Ai senyor!
I aquests de segon també van esplaiar-se el dia 13 de juny. Efectivament, de 9 a 11h varen a anar a mirar una peli al teatre del Puig d'Arques i desprès, malgrat el mal temps que feia, es van passar hora i mitja en remull a la piscina municipal.

Els que van sortir més tard van ser els de 1r de Batxillerat doncs van esperar a que s’acabés la setmana de recuperacions. I van anar, com sempre, al Beach Party de Porto Pi. Mireu, això és una història que munta una empresa i que està força bé. Et recullen amb un catamaran dels grossos a la platja de Lloret, cap les 10 del matí i et tornen a les 5 de la Tarda. Que et fan? –Doncs et porten a una cala preciosa que hi ha entre Lloret i Tossa que es diu Porto Pi i durant tot el dia tens barra lliure de beguda i entrepans, et passegen amb embarcacions esportives, tubs en forma de xurro (que suposa un remull forçat a certa distància de la costa), palanganes neumàtiques flotants, i jocs i concursos per a riure’ns uns dels altres. Tot surt per un preu força assequible i agrada molt. Ho porten nois i noies joves i et trobes potser amb 200 o més estudiats d’altres centres i països.
 

---

12 >

Veure totes les fotos

608 lectures Cap comentari

Enviar

---

Etiquetes: ies, fi de curs, futbol climent, poch