Amb les professores respectives, l’Elcira i la Cristina, els dos grups van anar plegats a Barcelona, on hi ha tanta oferta artística que atrau als estudiants d’Art i de Dibuix tècnic.
Per als primers l’interès es va centrar en algunes de les obres que es treballen a classe i entren dins el que pot sortir a les proves de selectivitat. Per als de la Cristina la visita va servir per comprovar les aplicacions que té el dibuix en el camp de l’Arquitectura.
A les 10,30 h estaven tots davant el Pavelló de Mies Van der Rohe, construït per a l’Exposició Universal del 1929, a Montjuïc.
L’explicació la va fer en Víctor, un ex-alumne de l’Elcira, de quan treballava a Barcelona. Ni cal dir que tothom va quedar encantat de tant bé que els ho va fer.
Després els dos grups es van separar. Els d’Història de l’Art van anar al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) per observar i analitzar diverses pintures i els de dibuix es van arribar fins l’anella olímpica i el Palau Sant Jordi, obra de l’arquitecte japonès Arata Isozaki.
Finalment, després de dinar, ja de camí cap a casa, van fixar-se bé amb l’emblemàtica torre Agbar, de l’arquitecte francès Jean Nouvel.
Sortida a les antigues mines de ferro de Celrà
Un dels propòsits de visitar les mines abandonades de Celrà era el de fer-se càrrec sobre el terreny de la necessitat que hi havia de trobar mineral per obtenir ferro durant els anys de la revolució industrial.
L’Ester, la Clara, l’Anna, en Jordi, la Lorena, la Sandra i la Júlia, que cursen Ciències de la Terra de 2n curs de Batxillerat, van poder comprovar fins quin punt s’aprofitava el mineral, encara que fos de baixa qualitat.
Les mines de Celrà explotaven hematites i van funcionar del 1892 fins el 1918. Es poden veure unes quaranta galeries excavades a pic i pala al mateix massís de les Gavarres, sota l’ermita de Sant Miquel. La sortida del material a l’exterior es feia en vagonetes empeses pels mateixos miners i d’allà es portava fins a l’estació de càrrega.
Llavors van construir dos imponents “tramvies aeris” que, amb vagonetes capaces de carregar una tona de mineral cada una, duien la pedra de ferro fins a l’Estació de tren de Celrà. Els darrers 5 anys aquest mineral s’ajuntava amb el que s’extreia a Malgrat on, transportat també amb vagonetes fins a certa distància de la costa dins el mar, s’embarcava en vaixells cap a les foneries franceses.
L’obtenció del ferro es feia en alts forns on, a temperatures properes als 1900 ºC, es reduïa l’òxid de ferro amb el mateix carbó combustible:
Carbó (C) + O2 CO2
Carbó (C) + CO2 2CO
Hematites (Fe2O3) + 3CO 2Fe + 3CO2
Comentaris
No hi ha cap comentari a aquesta entrada
Comenta
La direcció del web cassadigital.cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
La direcció del web cassadigital.cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.