http://entitats.cassadigital.cat// http://www.cassadigital.cathttp://www.cassadigital.cat/img/contingut/logo.png Wed, 08 Apr 2009 00:53:11 +0200 ca http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/exposicio-dels-fotogrames-elaborats-en-el-credit-fotoaccio http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/exposicio-dels-fotogrames-elaborats-en-el-credit-fotoaccio Wed, 08 Apr 2009 00:53:11 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/exposicio-dels-fotogrames-elaborats-en-el-credit-fotoaccio
Igualment que l’any passat es van treballar temàtiques com la sexualitat, l’autoestima, l’agressivitat, les drogues,... i el resultat ha quedat registrat en diverses imatges on queden reflectides les aportacions sorgides del tractament de cada tema.

Es va passar també un video d’uns deu minuts que els mateixos alumnes havien preparat per mostrar el procediment de treball seguit.

Aquest any el crèdit ha estat dirigit per la Concepció Furcarà juntament amb la colaboració de l’Educador Social, Ivan Pera i de Jaume Roca, del Consorci de Benestar Social del Gironès.

Va cloure l’acte el Sr Josep Poch, director de l’IES, que va fer èmfasi, entre altres coses, en la importància de fer sortir de les parets de l’Institut el que fem i també col·laboració de professionals externs al centre, fet que facilita en gran manera la implicació dels alumnes en allò que es treballa.


]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/sortida-a-barcelona-dels-alumnes-de-2n-de-batxillerat-dhistoria-de-lart-i-dibuix-tecnic http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/sortida-a-barcelona-dels-alumnes-de-2n-de-batxillerat-dhistoria-de-lart-i-dibuix-tecnic Wed, 08 Apr 2009 00:43:52 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/sortida-a-barcelona-dels-alumnes-de-2n-de-batxillerat-dhistoria-de-lart-i-dibuix-tecnic Sortida a Barcelona dels alumnes d’Història de l’Art i Dibuix Tècnic

Amb les professores respectives, l’Elcira i la Cristina, els dos grups van anar plegats a Barcelona, on hi ha tanta oferta artística que atrau als estudiants d’Art i de Dibuix tècnic.

Per als primers l’interès es va centrar en algunes de les obres que es treballen a classe i entren dins el que pot sortir a les proves de selectivitat. Per als de la Cristina la visita va servir per comprovar les aplicacions que té el dibuix en el camp de l’Arquitectura.

A les 10,30 h estaven tots davant el Pavelló de Mies Van der Rohe, construït per a l’Exposició Universal del 1929, a Montjuïc.
L’explicació la va fer en Víctor, un ex-alumne de l’Elcira, de quan treballava a Barcelona. Ni cal dir que tothom va quedar encantat de tant bé que els ho va fer.

Després els dos grups es van separar. Els d’Història de l’Art van anar al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) per observar i analitzar diverses pintures i els de dibuix es van arribar fins l’anella olímpica i el Palau Sant Jordi, obra de l’arquitecte japonès Arata Isozaki.

Finalment, després de dinar, ja de camí cap a casa, van fixar-se bé amb l’emblemàtica torre Agbar, de l’arquitecte francès Jean Nouvel.

Sortida a les antigues mines de ferro de Celrà

Un dels propòsits de visitar les mines abandonades de Celrà era el de fer-se càrrec sobre el terreny de la necessitat que hi havia de trobar mineral per obtenir ferro durant els anys de la revolució industrial.

L’Ester, la Clara, l’Anna, en Jordi, la Lorena, la Sandra i la Júlia, que cursen Ciències de la Terra de 2n curs de Batxillerat, van poder comprovar fins quin punt s’aprofitava el mineral, encara que fos de baixa qualitat.

Les mines de Celrà explotaven hematites i van funcionar del 1892 fins el 1918. Es poden veure unes quaranta galeries excavades a pic i pala al mateix massís de les Gavarres, sota l’ermita de Sant Miquel. La sortida del material a l’exterior es feia en vagonetes empeses pels mateixos miners i d’allà es portava fins a l’estació de càrrega.

Llavors van construir dos imponents “tramvies aeris” que, amb vagonetes capaces de carregar una tona de mineral cada una, duien la pedra de ferro fins a l’Estació de tren de Celrà. Els darrers 5 anys aquest mineral s’ajuntava amb el que s’extreia a Malgrat on, transportat també amb vagonetes fins a certa distància de la costa dins el mar, s’embarcava en vaixells cap a les foneries franceses.

L’obtenció del ferro es feia en alts forns on, a temperatures properes als 1900 ºC, es reduïa l’òxid de ferro amb el mateix carbó combustible:


Carbó (C) + O2 CO2
Carbó (C) + CO2 2CO

Hematites (Fe2O3) + 3CO 2Fe + 3CO2


]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/els-alumnes-de-4a-i-del-pla-de-millora-visiten-el-bus-de-les-professions http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/els-alumnes-de-4a-i-del-pla-de-millora-visiten-el-bus-de-les-professions Wed, 08 Apr 2009 00:39:05 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/els-alumnes-de-4a-i-del-pla-de-millora-visiten-el-bus-de-les-professions
Com que hi havia dues sessions, una teòrica i una altra de pràctica, d’uns tres quarts d’hora cada una, es van fer dos grups de joves.

La part teòrica la portaven dues noies psicòlogues mentre que durant la part pràctica uns tècnics els feien veure la necessitat d’obtenir un títol i també com el fet cuidar la imatge, per exemple, pot ser molt útil a l’hora de buscar feina.

]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/intercanvi-amb-gesamtschule-ebsdorfergrund-la-tornada http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/intercanvi-amb-gesamtschule-ebsdorfergrund-la-tornada Wed, 08 Apr 2009 00:25:01 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/intercanvi-amb-gesamtschule-ebsdorfergrund-la-tornada
Al llarg de tota la setmana, seguint la programació establerta que ja ens havien fet arribar, es van realitzar conjuntament diverses activitats, fins i tot classes de matemàtiques i química especialment preparades per l’ocasió. Als nostres alumnes els va encantar l’anada al teatre anglès de Frankfurt per veure el musical Hair, el passeig cultural pel centre històric de Marburg, així com la visita als prestigiosos laboratoris farmacèutics CSL Behring.

També varen anar a patinar sobre gel, a la neu, a la piscina i a veure un partit de beisbol. Finalment, el dijous al vespre es va fer el tradicional sopar de comiat, com a Cassà.

Ha estat una setmana inoblidable per tot el que han aportat les noves relacions, l’estada en les cases d’unes famílies amb les quals els nostres estudiants han conviscut i han compartit, un cop més, el valor del respecte, l’adaptació a altres horaris, costums i maneres de fer que formen part d’una cultura diferent a la nostra. Van acompanyar el grup l’Olga, la Núria i en Pere que es van retrobar amb els seus homòlegs alemanys en Marcus (professor de Francès) i la Lídia, d’Educació Física.

Classe matinera de matemàtiques

El dimarts 9 de febrer al matí, només arribar a l’escola alemanya ens van fer anar a una classe. Ens va rebre un professor de nom Holger Wegst que va explicar que ell impartia classes d’anglès i de matemàtiques. Per practicar aquesta darrera matèria ens va proposar alguns jocs, per anar despertant als alumnes adormits.

En el primer joc, ell, va agafar una pilota al temps que proposava una operació senzilla. Tot seguit li passava la pilota a un estudiant que havia de contestar. Si un s’equivocava no passava res, l’ambient era entretingut i això facilitava les coses.

Un altre joc venia a ser una variant el “tres en ratlla” utilitzant funcions. Es van fer 2 grups: cadascun havia de mirar les funcions i dir-ne l’equació i així successivament fins que un grup assolís fer el “tres en ratlla” tot endevinant les equacions.

Va ser una classe molt divertida i tots, tant els estudiants d’aquí com els d’allà, vam passar una bona estona.

Núria Chaparro i Robert Ferrer (4t B)


Una classe de química experimental

Després de mates ens ha vingut a buscar l’il·lustradíssim i honorable Mr Schwarz, el professor d’una assignatura meravellosa: la química. Hem fet diversos experiments. Segons els professor eren “veryloud” i ben cert que així fou. Vam provocar explosions molt sorolloses, i per tal de no fer-nos mal ens vam tapar les orelles. El primer experiment consistia en posar hidrogen en un pot amb aigua i sabó. Van sorgir gran quantitat de bombolles i Mr Schwarz les va encendre amb una petita flama. De cop, va sortit un núvol de foc com el “bolet”” que deixa una bomba nuclear però en petit.

El següent experiment va consistir en posar dins un pot amb un forat a la superfície, oxigen i gas hidrogen. Al cap de 30 segons va explotar! Vist això vam reproduir l’accident que va passar fa uns quaranta anys a un dirigible d’hidrogen anomenat Zepelin. El vam fer amb un globus inflat amb hidrogen i, després de tapar-nos les orelles, el professor el va encendre provocant una explosió.

Aquests experiments han estat molt emocionants i esperem repetir-los a Cassà.

Després se’ns va proposar treballar en grups de tres. Es tractava de comprovar la reacció química: sosa càustica + àcid clorhídric ―> aigua + sal. Dins una proveta, la sosa càustica, ens mostrava un color groc degut a l’indicador dissolt. L’àcid, tenia un color blau elèctric preciós. Havíem de posar en contacte les dues substàncies per tal que quedés neutre, i en aquest cas, el color hauria de quedar verdós. Així que vàrem agafar el material preparat pel professor i vam començar. Com que les substàncies eren perilloses per als ulls ens vàrem posar unes ulleres que semblaven dels anys 60. Es tractava doncs d’afegir, poc a poc amb una pipeta, l’àcid a la sosa, gota a gota. Pocs minuts després el color va canviar.

Tal com esperàvem vàrem obtenir un color verd. I res més, en vam rentar les mans (com Pilat) i després a atipar-nos (com Herodes) a la cafeteria, que el menjar va gratis!. Aquesta hora, millor dit, aquests quaranta minuts van ser molt entretinguts.

Laura Baron, Maria Calderó & Roser Riera



]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/esquiades-de-2n-i-4t http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/esquiades-de-2n-i-4t Wed, 08 Apr 2009 00:22:08 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/esquiades-de-2n-i-4t L’Esquiada de 4 d’ESO

Entrem en contacte amb en Pere Aguilar, professor que va acompanyar el grup de quart que van anar a la neu mentre la resta estaven d’intercanvi a Alemanya. Ell va aconseguir que la Gemma i la Núria ens expliquessin, a la seva manera, tot allò que es va viure aquella setmana de febrer. El bon humor i bon rotllo per part de tothom, les corredisses pel passadís de l’hotel, la xerrameca a les habitacions, les lleganyes als ulls a les vuit del matí, aquelles caigudes de cul i de cara per les pistes d’esquí de la Cerdanya, el fred i la neu però també tanta calor humana. Heus aquí tots dos escrits:

- Fa unes setmanes vam anar al viatge de mig curs, a Puigcerdà. Vam anar-hi a esquiar i a fer snowboard, però potser el que més vam fer va ser caure! Els últims dies, els monitors ens feien passar pel mig del bosc i per pistes difícils, i tothom queia tota l'estona. Va ser molt divertit perquè ens en rèiem els uns dels altres! Els que feien snowboard també van baixar pistes negres (les més difícils) i també van anar pel bosc. Tothoms va gaudir molt i, el bon temps, els monitors, els professors i la companyia va ser molt bona. No oblidarem mai aquesta Esquiada!

Gemma Grabulosa

- Un record que portaré sempre dins serà el quart dia a Masella. Havia nevat tot el dia anterior, tota la nit i havia sortit el sol. Va ser un dia perfecte. Tot el dia fent fora pistes, amb un monitor que ens va encantar, en Dani. No paràvem d’esquiar; estàvem rebentats, però la qualitat de la neu, el bon temps, la companyia i el fet que era l’últim viatge que faríem tots junts ens feien seguir esquiant amb moltíssimes ganes. No vam parar de riure en tot el dia, més ben dit en tota la setmana. Va ser una desconnexió de Cassà de la Selva tan genial que és inevitable enyorar-ho.

Núria Pinsach



2n ESO a Port del Compte

Ens ho explica la seva professora d’Educació Física, la Míriam, que a part de ser una experta esquiadora es fixa molt en tot el procés que fan els seus alumnes. La jove entrenadora, en to poètic però sense perdre el rigor de l’especialitat ens diu:

- Primer matí. Tots vestits de gala per a l’ocasió a l’espera dels ornaments: casc, bastons, botes i esquís. I quin caminar! Ben bé com si fos el primer dia d’estrena d’unes sabates amb tacó d’agulla. Un caminar d’ànecs. I quina feinada per arribar a peu de pistes... tan de bo ens haguéssim pogut transformar en pop per uns instats. Malgrat els esforços, la il·lusió per lliscar sobre aquella esplèndida catifa banca no minvava.

A la recerca de l’equilibri, la concentració, la confiança i una bona actitud mental. La sensació de lliscar, els canvis de direcció, la falca des de la posició estàtica, la posició bàsica, el control del lliscament en pla inclinat, el lliscament lateral (iniciació al derrapatge), el lliscament en diagonal, el control de la velocitat, el viratge en falca... Un dia llarg, esgotador! I per no perdre els ànims... ens varem acomiadar de la neu amb unes rialles sobre trineus, alguna que altra croqueta i els esquitxos de la sempre esperada guerra de boles de neu.

L’endemà la neu ens va donar la benvinguda acompanyada d’un sol radiant. Un còctel de cares adolorides, cansades, mandroses però moltes d’il·lusionades. Un cop damunt la neu, les bones sensacions (degudes a la gran progressió tècnica) posaren de nou l’emoció a flor de pell i l’oblit dels dolors. Aquest era el gran dia, el dia de la lluita pels colors! I tu, quina pista has baixat? Verda, blava, vermella...

]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/substitucio-joan-domenech-gurt http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/substitucio-joan-domenech-gurt Wed, 08 Apr 2009 00:18:50 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/substitucio-joan-domenech-gurt
Doncs bé, el Departament ens envia per a encarregar-se de les classes vacants en Joan, dels Hostalets d’en Bas, un bonic poblet d’uns 250 habitants de la Vall d’en Bas, al cor de la Garrotxa. Va estudiar Història i Hª de l’Art a Girona.

Va començar treballant de topògraf durant l’execució de les obres del túnel les Preses però ja i te una certa experiència en la docència doncs l’any passat va treballar a l’escola Llar d’Olot i a continuació va agafar el 3r curs de Primària al CEIP d’Arbúcies.

Aquest curs ha estat tot el primer trimestre a l’IES d’Hostalric i el mes de gener Vives de Girona (casi na!).

És un a persona afable, calmada, amb bona conversa que viu sanament i practica l’esport de no-competició, per exemple: anar a córrer per la Vall d’en Bas quasi diàriament, excursionisme,..

També participa activament en quasi tot el que es fa al seu poble: és membre de la Comissió de Festes, també de la comunitat de veïns i és president del Club de Futbol.

Està molt enfadat amb construcció del vial que, des del túnel de Barcons, travessa la vall per connectar amb l’autovia que dirigeix el trànsit cap a la frontera. Una agressió total.

Aquí a Cassà li toca fer un grup de segon d’ESO, dos de tercer, una optativa de quart i la Geografia de segon de batxillerat. Benvingut Joan.

]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/xiii-jornada-dorientacio-universitaria-i-professional http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/xiii-jornada-dorientacio-universitaria-i-professional Wed, 08 Apr 2009 00:03:46 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/xiii-jornada-dorientacio-universitaria-i-professional
1) SANITÀRIA, formada perQuim Solà (metge pediatre)Montse Dorca (infermera)Francesc Guilayn (fisioterapeuta)Marcel Morales (veterinari)Jordi Esteve (farmacèutic)

2) COMUNICACIÓ, formada perMireia Esteve (relacions públiques)Laura Fanals (periodista)Elvira Roig (publicista)Rosa Estopa (filòloga lingüista)

3) C. de l’EDUCACIÓ, formada perJordi Barris (psicòleg)Ramon Casadevall (pedagog)Ivan Perea (educador social)Carme Mir (mestra ed. Infantil)Isabel Carbó (mestra ed. Especial)

4) TÈCNICA, formada perJ.Lluís Marzo (enginyer informàtic)Josep Uñó (enginyer industrial)Bet Capdeferro (arquitecte)Quim Gudayol (disseny industrial)Xevi majoral (disseny industrial)

5) CIENTÍFICA, formada perNina Bosch (biòloga)Emma Comas (biotecnòloga)Cristina Iglésias (química)Gustau Montero (físic)Cristina Verdaguer (oceanògrafa)

6) MIXTA, formada perEduard Salavedra (economista)Roger Torrent (llic. ciències polítiques)Jaume Dalmau (advocat)Dolors Grau (historiadora)Rosa Estopa (filòloga)

Les tres primeres taules es van fer de 10 a 11,30 i la resta de 12 a 13,30. Entre les dues tandes es va oferir un esmorzar als professors i ponents assistents

]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/primer-deso-treball-de-sintesi-jornada-de-mobilitat http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/primer-deso-treball-de-sintesi-jornada-de-mobilitat Sun, 08 Mar 2009 00:58:57 +0100 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/primer-deso-treball-de-sintesi-jornada-de-mobilitat
I paral·lelament es va fer la Jornada de Mobilitat que va consistir en recórrer el carril bici entre les estacions de Cassà i de Llagostera i anar a dinar posteriorment a Sant Vicenç d’Esclet.

Tota una jornada de Germanor amb l’escola Puig d’Arques, ja que els Mestres i professors d’ambdós centres van preparar el seu dinar plegats. Que bonic!
]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/voluntaris-per-la-llengua-5a-edicio http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/voluntaris-per-la-llengua-5a-edicio Thu, 05 Mar 2009 20:07:50 +0100 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/voluntaris-per-la-llengua-5a-edicio
Les trobades entre alumnes catalanoparlants i alumnes que habitualment parlen en una altra llengua es fan a l’hora del pati i tenen una durada de dotze sessions, durant les quals els nois i noies parlen en català sobre el tema que trien. El calendari d’enguany estableix l’inici de les sessions la setmana del 19 de gener de 2009 i l’acabament el 20 de febrer. D’altra banda, talment com en els dos anys anteriors, s’aprofitarà els actes previstos amb motiu de la festa de Sant Jordi per reconèixer públicament el treball dels voluntaris amb l’entrega d’un diploma d’agraïment, a part de la possibilitat d’obsequiar-los amb un regal cedit per alguna entitat col•laboradora.

Alumnes i professors del Centre estan satisfets de repetir aquesta iniciativa ja que el nombre de sol•licituds presentades en relació a les convocatòries anteriors continua creixent. Aquest any se n’han presentat un total de 104 (entre alumnes d’ESO i de batxillerat), 42 de les quals han estat seleccionades mitjançant un sorteig. S’han organitzat un total de 14 grups formats per dos voluntaris i l’alumne no catalano parlant que rep el suport. Són:

A mig curs, alguns canvis

A 31 de gener, a l’ESO, s’acaben unes matèries .optatives i en comencen unes altres. En alguns casos ens queda constància del que s’ha treballat doncs es presta ha ser exposat i en algun cas el resultat és força espectacular, com La interpretació que han fet del Tapís de la Creació els alumnes del crèdit El Color de 2n d’ESO. Podem veure ara a la rampa, ja finalitzada, una recreació inspirada en un passatge representat en aquest antic brodat. Ens diu la Concepció, professora del crèdit, que s’ha escollit aquest tema perquè permetia sumar la feina personal de cada un dels alumnes integrants del curs i, posteriorment, combinar-la dins un context general. Així els alumnes han anat elaborant els diferents animals aquàtics i ocells marins per separat i després s’han conjuntat per a obtenir el resultat que tots podem contemplar.

El Tapís de la Creació, també dit Tapís de Girona, data del segle XI o de començaments del XII i es troba al Museu Capitular de la Catedral de la vila. És la peça més important de totes les de l'art tèxtil romànic que es conserven i descriu el cicle complet de la creació fins al moment de la creació d’Eva. Envoltant el cercle central, on seu la imatge creadora de la Maiestas Domini, s’hi descriuen els capítols inicials del Gènesi, la creació del món i de totes les coses. s’hi representen diverses etapes de la creació, del firmament, dels animals, la terra i el cel, el cel i el mar i finalment la creació de l’home i la dona. O sigui, una corona còsmica en la qual els elements de la natura encerclen la figura central de Jesucrist. Diversos animals hi apareixen representats d’una manera més aviat fantàstica, monstres marins, peixos de colors,... i tot plegat ha servit d’inspiració del que s’ha fet.

Un altre dels crèdits que just ha acabat aquest més és el de Fotoacció. És el segon any que es fa, amb la col•laboració de l’Ivan Perea (Educador Social) i d’en Jaume Roca de Benestar Social del Gironès. Alumnes de tercer curs d’ESO han estat treballant el tema de la relació i també de la comunicació entre els joves, tenint com a eina fonamental la càmera fotogràfica. El resultat són unes imatges que hauran estat exposades del 6 al 15 de febrer a la Plaça de la Coma, de Cassà.

També s’ha realitzat l’optativa de Cartografia, aquest any per alumnes de segon d’ESO. Com ja és costum, la darrera part del crèdit es dedica a l’elaboració de maquetes en suro de diversos indrets de la geografia catalana i de més lluny també. Es fan a partir de mapes topogràfics i serveix per familiaritzar-se amb aquest tipus de mapes de dues dimensions que ens informen de com és el relleu. Aquest any, els llocs escollits han estat: El Montgrí, el Pedraforca, la Meda Gran i Hierro, la més occidental de l’arxipèlag canari.

A Educació Visual i Plàstica de tercer s’ha fet un treball sobre Gaudí. A partir de la visita que durant el trimestre anterior varen fer els alumnes al Park Güell de Barcelona, i amb la informació recollida allà mateix, més les fotografies i les sàvies indicacions de les professores artistes, s’han fet un seguit de siluetes gaudinianes i se les ha combinat amb altres elements (figures, colors, mosaic,...). Tot junt es troba exposat al tram superior de la rampa de l’institut i fa goig de veure.

Per la seva banda continuen els esforços dirigits a que els de batxillerat tinguin tota la informació necessària pel que fa referència tant al món laboral com dels estudis que poden seguir en acabar el Batxillerat. Els professors vàrem ser convidats, el dimecres 14 de gener a la tarda, a una xerrada al Parc Tecnològic de Girona on fórem informats de totes les novetats pel que fa als estudis que es podran seguir a l’UDG aquest proper any. Pel curs 2009-10 es compta en endegar totes les carreres seguint el Pla Bolonya, igualment com es fa a la resta d’Europa. Ja aquest curs s’ha començat amb el Grau de Medicina.

Divendres 13 de febrer al matí, tots els alumnes de segon hauran pogut assistir a les Jornades de Portes Obertes de l’UDG, concretament a dues xerrades de les especialitats que més els interessi. Però abans, aquest 29 de gener, varen tenir la possibilitat, al mateix IES Cassà, de poder anar a una conferència informativa de l’UDG, tant els de primer com els de segon. I No s’hi val a badar perquè el 25 de febrer comença el període de Pre-matrícula de les PAU (Proves d’Accés a la Universitat) i cal tenir les coses una mica clares.

Substitució

Een Josep Carrillo està lesionat. Problemes seriosos d’esquena i clar, això en un professor d’Educació Física és força problemàtic. Esperem que no sigui necessària cap intervenció quirúrgica i es refaci com abans millor. La suplència la fa la Míriam Barra, nascuda a Hostalric. Aquesta noia, inquieta i de mirada serena, va estudiat Magisteri a Girona i després la carrera d’INEF a Lleida. Va organitzar-se per acabar el darrer curs a Xile ja que li interessava conèixer el continent sud-americà i ja us podeu ben be creure que ho va saber aprofitar.

Ha treballat de mestra, a Sant Feliu i a Bàscara. Tornant de Xile va fer classes d’Animació Físico-esportiva, corresponents a Cicles Formatius de Grau Superior, a Banyoles i ara la tenim aquí, com a mínim fins Setmana Santa, amb alumnes dels tres primers cursos d’ESO. A més ha estat ajudant d’entrenadora d’esquí de competició a Baqueira. Li agrada tota mena d’esport, sobretot els relacionats amb la natura: excursionisme, escalada, esquí, nàutica,... Ja la veieu, tot fibra, preparada en tot moment a fer el salt que sigui, i amb un somriure als llavis. Què més volem?

Batxillerat. Sortida al Parc Eòlic de Can Rubió

Els alumnes de primer i segon de batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia van anar a veure, el dilluns 19 de gener, el projecte eòlic més important de Catalunya. Un conjunt de 50 aerogeneradors capaços de produir energia per a 30.000 llars, que funciona des de la primavera del 2005.

Hem estat parlant amb en Quim Nadal, que amb en Josep Poch, va acompanyar el grup d’alumnes, perquè ens expliqués una mica com havia anat la visita. De seguida ens va deixar anar un grapat de números (en Quim és matemàtic exacte): que si un aerogenerador mesura 80 m, que tenen tres pales de 37 m cada una, que la gòndola d’on surten les hèlix fa 12 m de llarg, 5 d’alt i 4 d’amplada (més que un autocar de dos pisos)... El parc és immens, afectant els municipis de Rubió, Castellfollit de Boix i Òdena, els quals reben compensacions econòmiques de l’empresa propietària, Acciona. Es calcula que el parc evitarà l’emissió anual de 110.000 tones de CO2 a l’any.

El control de funcionament es realitza des de la central de Pamplona. Precisament, mentre el grup l’estava observant, un d’aquests molins va ser aturat de sobte des de la central. Es veu que depenent de la direcció del vent, per millorar el rendiment energètic del conjunt convé aturar determinats generadors per evitar interferències entre ells. Es necessita una velocitat mínima del vent i també hi ha un límit. Les pales es poden autoregular per no girar més ràpid del que és la seva velocitat òptima, i tantes coses més que ara sabem. Tot això ho va explicar una guia molt amable, al llarg de tot el matí.

Primer curs de Batxillerat. Sortida a TARRACO
(Crònica de Jaume Carbó i Jordina Granados, 1r Bat.C)

El dia 20 de gener els alumnes de llatí de primer curs de batxillerat vam haver de llevar-nos un xic més aviat, per anar a Tarragona i veure les restes de l’antiga vila de Tarraco. A les vuit ja érem de camí dalt l’autocar i unes dues hores més tard arribàvem a les velles muralles de la ciutat. Feia bon dia, tot i que els pronòstics havien anunciat pluja. Tothom va tenir temps d’esmorzar i reunir forces abans de començar la visita amb un guia molt simpàtic. Ja des de bon principi ens va demostrar els seus grans coneixements en la matèria, fins i tot com viatjar de segle en segle amb només pujant uns pocs esglaons.

Després de visitar les muralles, el guia ens va conduir pel barri vell fins un edifici. Hi vàrem entrar tant correctament que deixàrem estupefactes als demés visitants. Una gran maqueta de la vella Tarraco romana va servir al per a indicar els punts principals de la ciutat. Més tard, després de fer un tomb per un quants carrerons estrets arribem al Museu Arqueològic, ple d’estàtues, mosaics i moltes antiguitats de Tarraco, entre elles el conegut mosaic del cap de medusa. També ens varen passar un curt metratge força divertit que representava el diàleg entre un emperador romà i un notable ciutadà, a partir del qual te’n fas una idea de com era la vida a la ciutat romana.
Cap al final del matí visitàrem l’amfiteatre, sens dubte un dels llocs més bonics dels que es conserven de la vila romana. Amb l’ajuda del guia ens imaginàvem els combats de gladiadors i els grans espectacles de fa més de dos mil anys. Fatigats per tantes emocions vàrem fer una pausa per dinar i a continuació vam fer una ruta turística per Tarragona amb el bus. Alguns alumnes explicaven acudits i el guia s’hi va afegir explicant-ne algun, com no, de romà. Primer vàrem veure les restes d’una antiga vila romana, per entendre’ns, la casa de camp d’una família rica i, renoi! quines piscines tenien...! Veiérem també la pedrera de la que s’havia extret tota la pedra necessària per construir la ciutat i, un cop això l’aqüeducte, situat enmig d’un bosc, on ens vam fer una fotografia amb tot el grup. Allà ens acomiadàrem d’en Xevi, el guia, qui en un tres i no res va desaparèixer entre els arbres.

“Problemes a l'Esprint”

A les acaballes de gener es fa fer per quinzena vegada Problemes a l'Esprint, en aquest cas per alumnes de segon cicle d'ESO i el batxillerat. Hi van participar un total de 54 centres de les Illes Balears, de la Comunitat Valenciana i de Catalunya. La convocatòria l’ha fan la FEEMCAT i la SCM, conjuntament amb el CREAMAT del Departament d'Educació.

L'activitat Problemes a l'esprint és una activitat en línia de resolució de problemes de matemàtiques, i la denominació de "a l'esprint" prové del fet que el centre guanyador és el primer que envia un missatge de correu electrònic amb totes les solucions correctes a les qüestions que es plantegen. L'activitat també té aspectes de relleus perquè cal una tasca de col•laboració entre diversos membres de l'equip, que s'han de passar informació de l'un a l'altre. Així doncs, el dijous dia 29 al matí, una vintena d’alumnes participants de Cassà van instal•lar-se a la Biblioteca sota la supervisió d’en Quim Nadal i amb en Jaume Faja a l’ordinador. No es va poder acabar el qüestionari. Es va intentar i això és el més important. El centre guanyador va ser l’ IES Pere Fontdevila de Gironella, que ho va resoldre en 52 minuts. Enhorabona
Altres Convocatòries per a l'any 2009
• dimarts, 17 de febrer (cicle superior de primària)
• dimarts, 3 de març (primer cicle d'ESO)
• dimecres, 29 d'abril (2n cicle d'ESO i batxillerat)





]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/fem-balanc http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/fem-balanc Tue, 12 Aug 2008 02:24:04 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/fem-balanc
Ens ha anat bé que la Festa Major s’hagi caigut el més de maig. Molts anys el final de curs queda trastocat i de difícil organització perquè ens cau la festa pel mig. El cas és que sense adonar-nos ens hem trobat que els de 2 BAT ja han fet les PAAU, la resta d’alumnes han estat avaluats i ja estem organitzant el curs que ve.

L’any passat vàrem tenir molta feina a escollir els nous llibres d’ESO i el curs vinent hi ha canvis al Batxillerat (aplicació de la LOE). I au!, desfilada d’editorials al canto intentant convèncer de les excel•lències del seus respectius llibres de text. I costa molt decidir perquè l’experiència t’ensenya que no es veu la idoneïtat d’un llibre fins després d’haver-lo utilitzat tot un curs amb els alumnes.

Durant aquests nou mesos s’han fet moltes coses a part de les classes, La Dolors i la Carme s’han encarregat de tota la paperassa administrativa, que és molta i s’acumula despiadadament uns quants cops cada curs: matrícules, pre-inscripcions, qualificacions i expedients acadèmics, llistat d’alumnes,...., tot cada cop més informatitzat i, per tant, amb no poques enrabiades degudes moltes vegades al funcionament d’alguns programes.

A consergeria ara tenim la Mª Àngels i la Marina, i tothom n’està encantat. I no ho han tingut gens fàcil aquest parell de senyoretes perquè trobar-se d’un dia per l’altre controlant la, diguem-ne, infraestructura d’aquest centre té mèrit: calefacció, màquines de fer fotocòpies intel•ligents (és horrorós comandar una màquina “intel•ligent”), els timbres, les portes, cartrons,... I encara han tingut temps per mimar les plantes de l’interior.

I parlant dels arbusts que tenim a tot el llarg de la rampa, faltaria veure quants instituts tenen plantes al costat d’on passen, qui sap quantes vegades al dia, cabaloses riuades d’alumnes. I les plantes intactes. Com també tots els “vulnerables” motius artístics de color que engalanen el centre. Això significa que durant els darrers anys s’ha aconseguit que al
nostre centre regni un respecte no solament entre les persones sinó també amb l’escenari on ens movem. Tenim un edifici net i un jardí cuidat perquè mai s’ha perdut de vista des de direcció, que és així com s’estimula a tothom a mantenir-lo en bon estat i a respectar-lo. No volem dir que s’hagin evitat del tot males pràctiques, tampoc arribem a tant, per això és tant important la feina diària de les senyores de la neteja que, discretament, quan la gent és fora, cap el tard, ho tornen a deixar tot bé i arreglat per l’endemà. Ja ens en podrien explicar de coses la Carme i les seves companyes!

L’oloreta dels cafès, dels croissants, etc, que provinent del menjador s’escampa per la planta baixa de l’Institut i alguna flaire per fer entrar la gana quan s’acosta l’hora de dinar, ens ha fet sentir a tots una mica com a casa. En el menjador sempre han tingut a punt, calentonet o fresquet segons el producte, allò que permet anar tirant al llarg del dia, amb serenitat i aportant la calma (d’això en Ferran n’és un exemple) a la clientela.

Hi ha moltes activitats que han d’anar coordinades, ja ho veieu, com per exemple també el tema del transport, que és més complicat del que pugui semblar a primera vista. I s’han hagut de fer reparacions: el fuster, l’Esteve Artigues, i l’electricista - lampista, en Miquel Isern, són persones tant freqüents a la casa que ens els mirem com a companys de feina. També hem tingut fent forats i remenant per aquí i per allà els de l’empresa que ens instal•la el sistema Wii-Fi per a poder fer arribar la xarxa informàtica a tots els racons del centre,... S’han plantat nous arbres, s’han organitzat cursets per a professors i em deixo un grapat de coses que en el moment d’escriure no passen pel cap, i llàstima perquè són importants. Què hi farem.
Durant el curs ha passat molta gent, professors que han substituït durant una temporada companys per malaltia, permisos de treball, assumptes propis etc. En algun cas per pocs dies, però en d’altres casos els hem tingut entre nosaltres uns quants mesos. Aquest és el cas de la Sílvia Perpinyà que se n’ha fet càrrec de les hores que ha deixat la Montse Llach per maternitat, o de l’Eva Rocas, l’estilitzada professora d’anglès de fina cueta al cap que escriu tant ràpid amb l’ordinador que després ha de repassar tot el que ha quedat mal escrit, i de la Jordina Peracaula, ex alumna ara biòloga, que se les ha vist amb les especialitzades matèries de Tecnologia de batxillerat, i de l’Anna Tuñón, de penetrant mirada, que ha substituït l’Elena Rabassedas, també per maternitat. En Noè Larrosa (Física i Química) i l’Àlvar Araque (Anglès) han estat assignats aquest curs per completar mitges jornades de professors amb reducció horària. En principi, se’ls ha acabat la seva tasca al centre perquè retornen els professors titulars però els enyorarem molt perquè es tracta de persones entranyables i competents. De totes maneres l’assignació de professorat per a cada curs acadèmic sempre dona sorpreses i qui sap si algú continuarà.

També se’n van en Joan Adroher, pausat mestre de matemàtiques que aquest any ha estat coordinador de 2n d’ESO doncs, finalment, s’incorpora l’Anna Noguer, fins ara a Caldes, i en Xavier Viñas, el botànic que tot ho vol mirar amb microscopi, que retorna a Vidreres. I a més, degut a la reducció del contingent de professors deguda a la pèrdua de grups pel curs 2008-09, ens deixen: la Lluïsa Ros, que porta una bona colla d’anys treballant aquí, primer impartint Tecnologia i darrerament com a professora de diversitat; en Pere Boada, apreciadíssim profe d’Educació Física que ha fet de tot al centre durant els deu anys que ha vingut i, en Martí Prat, jove professor de mates que va arribar aquest passat setembre i que s’ha guanyat l’estima dels companys i dels alumnes. A tots ells els trobarem a faltar i els hem d’agrair la seva professionalitat, dedicació i implicació amb l’IES Cassà. Eh! no ens posem tristos però, perquè el món és un mocador i sempre ens acabem retrobant.

En la crònica del mes passat ens referíem, en parlar del canvi de Junta Directiva, als companys que han estat fins ara al davant
de l’Institut. Estem fent un balanç d’aquest curs però ara volem dedicar unes paraules sobre la trajectòria d’uns professors del centre, al llarg de molts anys:

En Climent ha estat sempre formant part de la direcció del centre des dels seus inicis i els vuit darrers anys n’ha estat el director. Es coneix millor que ningú totes les peculiaritats i detalls d’aquest edifici i també de tot el que va passar els anys quan les classes es feien a la plaça de la Coma. Posem-nos ara dins la seva persona i entendrem perfectament que estigui sota una càrrega emocional més que considerable. L’home ho intenta dissimular, però és evident que no és fàcil deixar el timó sobretot si se sent l’IES Cassà com una criatura pròpia. No hi ha dubte que estem parlant d’un centre d’ensenyament que rutlla i que consti que, sobretot des de la implantació de la LOGSE l’any 1996, les dificultats no han estat poques.

Quan mires una mica enrere sembla que hem anat dalt d’un vaixell, d’aquells d’abans, de fusta i a vela, que hem encarat tempestes que amenaçaven d’enfonsar-lo però que, escorats a babord o estribord segons la direcció del vent (o la ruta), hem mantingut el rumb amb tenacitat i valentia (queda bé això!). Els uns treien l’aigua, altres anaven reparant veles i màstils, la Cristina i la Furqui decoraven el mascaró de proa i .... en Ferran feia el dinar. Les instruccions que rebíem per al nostre viatge no sempre es podien entendre, però les complíem. En Climent va començar de contramestre) i va acabar de capità. Tota la tripulació n’ha après molt durant aquests anys, ara el vaixell navega amb seguretat i .... en Ferran continua fent el dinar.
S’ha hagut de fer molts números i molts càlculs. Més d’un cop s’ha aconseguit inclús la quadratura del cercle. I com? Doncs per la tasca callada i permanent d’un matemàtic. Estem parlant d’en Quim Nadal, el Secretari de bord. Ell s’ha ocupat de l’economia del centre durant molts anys. Qui sap quants! Quinze com a mínim. I en aquest aspecte tothom ha anat ben tranquil perquè, ben administrats, els diners mai han estat un problema. Un altre que patirà per tant de temps duent a terme i amb efectivitat aital missió, i d’haver assegurat que el vaixell llueixi com aquells velers de la flota anglesa en temps de l’almirall Nelson. Tantes hores dedicades cada més de juliol a fer horaris!, ara la cosa s’ha simplificat molt (compte que no és fàcil) però als primers anys d’instaurar-ne l’ESO tot era tant complicat que amb en Quim, ens passaven quasi tot el mes de juliol intentant casar matèries/professors/hores/cursos i aconseguir una distribució horària immillorable per alumnes i professors. De 9 del matí a 3 de la tarda sense parar, cada dia.

I a qui també li canviarà la vida serà en Pere Fanals, perquè a partir d’ara la prefectura d’estudis l’agafa la Núria Hernández, que continua al “ajo”. Hauran estat quatre anys intensos, envoltat de cartes als pares, controlant l’assistència, el compliment de les normes, o sigui, allò tant maco de fer. Sempre que hi ha algun problema, doncs cap a veure en Pere. I en Pere fa veure que està enfadat, fulmina amb la mirada a qui li planta cara i cada u al seu lloc. I és clar que si home! Si cal fer el paper de dolent per això hi ha el cap d’Estudis. Però ell, en el fons, és un tros de pa que, des de que va arribar fa 12 anys a l’Institut, no ha esquivat mai responsabilitats. I si algun cop ha anat més enllà del que calia, doncs no li cauen els anells, demana disculpes i rectifica, i això no tothom ho sap fer, de cor.
A partir d’ara que es preparin els seus alumnes de català perquè com que tindrà més temps hom creu que els farà fer anar més el llapis per a redactar. I així encara aprendran més.

Participació al concurs Reporter@as del Planeta Tierra
Els Alumnes de 1r de Batxillerat de Biologia queden finalistes en el concurs Reporter@s del Planeta Tierra, organitzat pel FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología)

Per participar en aquest concurs s’havia d’enviar, via web, un treball en forma de reportatge sobre el Medi Natural o sobre alguna activitat humana relacionada amb la natura. Vam il•lusionar un grup d’estudiants en el tema de la formació del sòl a partir de cassoletes granítiques del massís d’Ardenya tot investigant la seva relació amb algunes plantes excepcionals que s’hi troben. Bé, no han guanyat cap premi però han quedat finalistes, cosa que també és important.

El concurs era a nivell de tot l’estat espanyol, i és llàstima que s’hi presentessin pocs centres dels Països Catalans. Es podia participar en totes les llengües oficials de l’estat però nosaltres, a més, hi vam adjuntar una traducció en castellà.

Podeu consultar els guanyadors i accedir a tots els altres treballs presentats, a la pàgina web del FECYT:
http://www.planetatierra.fecyt.es/ganadores.aspx
I, si voleu veure el nostre reportatge, podeu contactar amb aquesta pàgina Web:
http://www.planetatierra.fecyt.es/Reportaje.aspx?Id=118

Val la pena de donar un cop d'ull als treballs presentats, i veurem que n'hi ha de senzillets però també d’altres força bons i curiosos, com per exemple un sobre unes cases d'Eivissa, del tot recomanable. En fi, el que es diu, el que compte en un concurs d’aquestes característiques és participar-hi, que ajuda molt a aprendre!! L’enhorabona als alumnes de 1r de BAT i que tinguin un BON ESTIU, que se’l ben mereixen.

Jornada esportiva del 12 de juny
Futbol
En Ricard Bordàs, va preparar un quadre de competició consistent amb unes eliminatòries prèvies, a base de mini partits de 10 minuts de duració, entre els grups de quart d’ESO per així decidir qui s’enfrontaria a l’equip de professors.
El resultats varen ser els següents:

4D-4E (0-0)
4C-4A (0-1)
4E-4A (1-1)

Tot va començar a les 12 del mig dia, en el primer dia de calor declarada d’aquest any després d’un confortable fresquet final de curs. El sol enlluernava al públic assistent aplegat al camp de futbol del jardí de la façana principal.
La 1a eliminatòria enfrontava 4D amb 4E. Es va resoldre als penals perquè el partit es va acabar en empat sense gols: Pelayo (gol), Jaume (gol), Quiñones (gol), Otero (falla), Dani (gol). Per tant es va classificar 4E
En la segona eliminatòria 4A va eliminar 4C amb gol de Roger quan faltava poc per acabar el partit.Així les coses, van arribar a la “semifinal” 4A i 4E. El resultat final d’empat a un (gols de Quiñones i Roger) obligava a la tanda de penaltis, la qual es va resoldre a favor de 4E, per segona vegada en aquesta matinal: Pelayo (gol), Quer (fora), Quiñones (gol), Hamid (gol), Regueiro (para Quer), Joel (gol) i Dani (gol)

4E (1) -Professors (0)
(Crònica del nostre enviat especial)
Salutacions prèvies, la mirada desafiant, bona educació per força, el públic entregat i els jugadors no diguem. Els primers compassos són de domini altern però amb més ocasions pels profes, a xuts de Jaume Faja, d’en Joan Pagès (amb cama mig embolicada per l’ocasió) per dos cops i d’en Jaume Teixidor, pletòric de forma física, química, i ... grega.
Però els de quart també existeixen i ensenyen tot seguit les dentetes de llet amb remats de Regueiro i Quiñones que són aturats amb seguretat pel porter-professor Pere Boada, que és de Tossa de mar.

El sol pica tant que es comencen a produir ja els primers canvis: l’Alex Bas se situa a la porteria de 4t, i entra en Pere Lloret que, ningú no s’enganyi, és nat a Banyoles (aigua dolça). Poc abans d’acabar el primer temps s’observa un bon control d’en Jaume Faja, amb xut posterior col•locat que atrapa el porter.
La segona part comença amb Noè a l’equip senior. En Noè, tot i jugar mig dopat amb inhalacions de Ventolin (recordeu que aquest xicot pateix de moltes al•lèrgies respiratòries a la primavera) dirigeix amb experiència i elegància la nau. Fins ara havia comandat una arca, l’arca de Noè, però els temps canvien, evolucionen, i ara la nau de noè no és altra cosa que un equipet arregladet de futbol pista.
Doncs bé, a la represa, les ocasions neixen a peus d’aquest expert navegant de Sant Feliu de Guíxols. En una de les seves primeres intervencions envia la bimba per alt prop l’àrea adversària, recull el centre en Pere Lloret que xuta però s’interposa un defensa enviant l’esfèric a corner, i en la segona de canvi en centra una que en Martí Prat no arriba per ben poc amb el cap. És possible que s’hagi equivocat en el càlcul?
I just llavors arriben per animar les jugadores de Vòlei que després faran el partit: la Marina, l’Eva, la Glòria, la Rosa i la Núria, i clar, davant de tanta bellesa, els professors (i potser més d’un de quart), s’esforcen encara més,.. Hi ha nervis. El joc està trencat, en Noè no pot més i demana el canvi. Retorna a la canxa en Jaume Teixidor que se situa al mig de camp, com a pulmó de l’equip potser pel fet de ser d’Amer (?).
Quart crea molt perill i Pere Boada s’ha de lluir, primer enviant a corner un enverinat xut d’en Quiñones i després aturant un gran xut de Pelayo. Torna a insistir l’equip alumnàtic per mediació de Quiñones amb un xut ras però para Pere amb el cul (entenguem-nos, volem dir que la para qui sap com, entre les cuixes i mig assegut a terra que sembla un gripau). I encara anotem un xut molt perillós de Don Pelayo que surt fora per poc.
Aahhh... les professores estan amb els nervis a flor de porus de pell morena (pel sol) que semblen brasileres de les més enrotllades quan juga la seva selecció. Però el xut ras de Jaume Teixidor surt desviat ran el pal a la dreta de l’Alex Bas (bon porter aquest vailet). El marcador encara no s’ha mogut però ja ho diuen en castellà “tantas veces va el cántaro a la fuente que al final se rompe”. Per ara encara està sencer i l’emoció puja.
Xuten de nou en Pelayo, en Regueiro, també en jaume Faja. Res, la pilota no vol entrar. Li demanen a Noè que torni al camp per posar ordre. Ell diu que un minut i prou. I quin minut!, el just perquè marqui el gol el senyor Pelayo de falta directa, pel mig d’una esquifida barrereta mal col•locada i acollonida formada per dos profes. En Pere ha estat batut! (com xocolata). Goool de Señor, Gooool de Señor..... Pelaaaaaayo!.
Encara queda un minut, bé, en Ricard que no juga però mou els fils des de fora el camp intenta allargar una mica el temps per veure si arriba l’empat però no, en Martí perd al darrer segon una gran oportunitat. S’ha acabat, han guanyat uns i han perdut els altres, però com que el més important era participar, doncs han guanyat tots. Ha guanyat l’esport i ...... les persones

I a continuació espectacle de volei!
Quart d’ESO (17) – Professors/es (25)
(crònica a partir de la nostra vessant entesa en esports)
En la modalitat de “balón-volea”, també s’han fet prèvies eliminatòries per tal de designar l’afortunat equip d’alumnes que s’enfronti als profes (i profas sobretot). Aquest partit es fa a la pista interior del centre i les grades estan plenes fins la bandera. Arbitra el matx en Josep Carrillo, armat de xiulet homologat i un marcador tan ben situat que te la gràcia que no es pot veure des de les grades (per això es van inventar els marcadors, no?). Salutacions cordials, petonets, somriures i cap cop de colze al ventre.
I comença el partit. En la primera part dues noietes de batxillerat reforcen l’esquadra de professors/es, a l’esquerra de l’àrbitre. Pim, pam, tanteig cap aquí i cap allà, ara l’encerto ara la pífio, el cas és que els grans agafen un còmode avantatge ben aviat. Un servei de Boada enviat fins el fons de la pista contrària l’intenta retornar de manera forçada l’Estel Cañet, però li surt la bola cap enlaire, enlaire, amunt, amunt i .... queda penjada a la teulada com si d’un estel es tractés. La cara de l’Estel, entre divertida i desencaixonada pel punt perdut és tot un espectacle. No passa res perquè immediatament es posa en circulació una altra pilota i el joc continua. Ara és en Jaume Teixidor que s’exhibeix fent primer un mat de qualitat i col•locant després una pilota per que sigui la Rosa Ricart qui matxuqui el punt.
Però les decisions arbitrals no són sempre compreses pel respectable, i es produeixen esbronques i xiulets en més d’una ocasió. Bravo Carrillo!
Es canvia de camp quan el parcial és de 6-10 (favorable als grans), i entren la Lluïsa, l’Eva de Palafrugell, la Glòria i la Marina. Totes elles aniran rotant, igual que a l’altra banda de la xarxa en Conesa, l’Anna Díaz, la Raquel, en Sergi i companyia. I és que aquí tothom rota! (això es fa al vòlei, i després de dinar, no?) Els esforços de quart per refer el resultat són inútils en front la sèrie de serveis d’un Teixidor, que en sap massa. I s’arriba a 13-16, a 15-24 i al final, 17-25. S’ha fet la feina.

Els alumnes de l’aula d’acollida van a TV3
El dilluns dia 9 de juny, en viatge organitzat per l’Ajuntament, els nois i noies de l’aula de¡’Acollida van poder participar com a públic al programa Bocamoll de TV3. La sessió va durar tot el matí, durant el qual es van enregistrar 3 programes, que seran emesos pels volts de Nadal. La cadena de TV els va convidar a esmorzar i també els va regalar una samarreta. Als alumnes els va fer molta gràcia això dels aplaudiments controlats, els ooohhhs pactats i tothom amb un somriure leonardesc permanent (el de la Monalisa) als llavis.
En total eren 14: dotze alumnes acompanyats per la Lluïsa Ros i la Glòria Sánchez, a més d’altra gent de Cassà que també va anar amb el mateix autocar que va posar a disposició l’Ajuntament de Cassà de la Selva.
Quan es va acabar l’enregistrament, el mateix presentador del programa, l’Espartac Peran, molt cordial i obert en tot moment, va parlar amb la gent i i es va fotografiar amb el grup.

Sortides de final de curs
Aquest any tot i no fer calor, tothom cap a l’aigua. Quasi tothom, volem dir, perquè els de primer es van enfilar cap el Tibidabo on ja us podeu pensar el que van fer. Pujar, baixar, donar la volta, cap per munt, cap per avall i fer-se fotos. Els de 3r d’ESO, com l’any passat, cap a l‘Aqua Diver de Platja d’Aro, però aquesta vegada els va sortir pell de gallina perquè no lluïa el sol.

Els de 2n ja havien anat a la platja a principis de mes. Ens ho explica l’Eva Rocas, que els va acompanyar:
“Dia 3 de juny. 8,45 del matí. Agafem l'autobús des de l'escola fins a Platja D'Aro. Bon dia de moment, no gaire gent a la platja.
Llavors és quan es va fer a la mar un vaixellet que ens va dur fins a Tossa de Mar. Érem els únics passatgers i els nens in nenes van poder fer de les seves durant una hora, temps que va durar el trajecte. L’arribada a Tossa va ser sobre els 11h del mati, i en vistes que el dia encara aguantava vam decidir pujar al castell, a fi i a bé d’augmentar la nostra cultura. En tornar a la platja encara va haver-hi temps, una horeta ben bona, per a jugar dins i/o fora l'aigua abans el dia no s'enfosquís. També vam jugar una mica a volleyball. Però el que ens temíem, sobre les dues va començar a ploure i va canviar la dinàmica del grup fins les 16.30h, hora en que havíem quedat per retrobar-nos a l'estació d'autobusos. Durant aquesta estona lliure molts aprofitaren per anar a comprar collarets, altres mandangues i entrar a una bolera. Ai senyor!
I aquests de segon també van esplaiar-se el dia 13 de juny. Efectivament, de 9 a 11h varen a anar a mirar una peli al teatre del Puig d'Arques i desprès, malgrat el mal temps que feia, es van passar hora i mitja en remull a la piscina municipal.

Els que van sortir més tard van ser els de 1r de Batxillerat doncs van esperar a que s’acabés la setmana de recuperacions. I van anar, com sempre, al Beach Party de Porto Pi. Mireu, això és una història que munta una empresa i que està força bé. Et recullen amb un catamaran dels grossos a la platja de Lloret, cap les 10 del matí i et tornen a les 5 de la Tarda. Que et fan? –Doncs et porten a una cala preciosa que hi ha entre Lloret i Tossa que es diu Porto Pi i durant tot el dia tens barra lliure de beguda i entrepans, et passegen amb embarcacions esportives, tubs en forma de xurro (que suposa un remull forçat a certa distància de la costa), palanganes neumàtiques flotants, i jocs i concursos per a riure’ns uns dels altres. Tot surt per un preu força assequible i agrada molt. Ho porten nois i noies joves i et trobes potser amb 200 o més estudiats d’altres centres i països.
 ]]> http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/ha-arribat-lhora-del-relleu http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/ha-arribat-lhora-del-relleu Sun, 29 Jun 2008 18:11:20 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/ies/entitat/ha-arribat-lhora-del-relleu «-Després de deu anys com a director de l’IES de Cassà, ha arribat el moment de deixar pas a noves iniciatives i a altres idees i projectes. Haig de dir que ha estat un privilegi haver pogut participar en la tasca de naixement, creixement i consolidació de l’Institut. I és que des del 1988, en que vam començar amb 59 alumnes i cinc professors a l’edifici de correus, fins haver tingut uns 700 estudiants i 60 professors en uns espais magnífics, hem recorregut un camí llarg i molt engrescador. El millor resultat d’aquesta tasca han estat milers de nois i noies amb els que hem conviscut, amb qui hem compartit anhels i il·lusions i que s’han esforçat fins a tenir èxits en la seva vida acadèmica, professional o social. A tots, l’enhorabona!

Sobretot, però, voldria agrair la col.laboració de tota la comunitat educativa, en primer lloc als estudiants, que són els que fan viu i donen sentit al nostre Centre; després a tot el professorat, que amb la seva tasca diària, anònima i discreta són els artífex dels èxits de l’IES; també als pares, mares i famílies, així com a l’AMPA, que han aportat suport i col.laboració incondicional a la gestió del Centre; a les persones de secretaria i consergeria, que sempre m’han ajudat amb amabilitat i diligència; a les senyores de la neteja, que cada dia reben les aules com camps de batalla i ens les tornen netes i endreçades; a psicòlegs, logopedes, personal del menjador i professionals diversos que fan possible el funcionament a ple rendiment de l’Institut. No puc oblidar tampoc a tots els membres dels dos equips directius amb que he tingut el goig de treballar ni tots els coordinadors que han dedicat temps i esforç en benefici dels alumnes.

Per acabar, haig de dir que sempre he trobat una col.laboració total en tots els centres educatius de la zona, tant d’educació infantil, com primària o secundària, en el patronat La Salle, en els diferents Ajuntaments, en les entitats locals i en tot el poble de Cassà.
A tots moltes gràcies per la col.laboració i afecte que m’heu demostrat.»
Climent Frigola i Darder


Juntament amb en Climent també cessen dels càrrecs corresponents, en Joaquim Nadal (secretari), la Núria Hernández (coordinadora Pedagògica) i en Pere Fanals (cap d’estudis). A tots ells moltes gràcies per la vocació i voluntat demostrades durant tots aquests anys.
La nova Junta, començarà oficialment l’1 de Juliol però ja es coordina de fa temps amb l’actual. Quan un grup de persones es presenta per a fer aquesta tasca vol dir que hi ha ganes, i això és molt important si es vol assumir el comandament de la «nau», ja que demana esforç i no és fàcil. Ara, el que correspon és expressar tots els ànims i els millors desitjos al nou equip per a dur a terme el projecte de funcionament que ens varen presentar el passat 27 de febrer comptant clar, amb la col·laboració de tots.
De moment els delegats de 1r d’ESO ja han anat a les escoles de Riudellots i Puig d’Arques a parlar de com els va l’Institut als alumnes de sisè. D’altra banda, la LOE contempla canvis en els currículums i estructura dels cursos d’ESO i Batxillerat, donant un marge de la nova organització a decidir per cada centre. Ha costat una mica però ja ens hem posat d’acord en els itineraris que podran seguir els nostres alumnes a quart d’ESO i també en l’estructura «definitiva» del nou batxillerat.

Els nostres delegats
De fet a segon de Batxillerat, aquest any més que la figura tradicional de delegat hi ha hagut implicació de tots. S’han repartit la feina. Tot i així es pot parlar de tres persones que, d’alguna manera, consten com a representants.
La Berta, entusiasta entomòloga, especialista des de fa molts anys en escarabats, ens diu que el seu futur és viure el present al cent per cent. Això vol dir saber realitzar-se diàriament, es tracti d’un dia de feina, festiu o el que sigui. Aquesta noia té tots els sentits connectats i està al cas de tot. A casa seva no tenen televisor (no el necessiten), i es veu ben capaç de prescindir de tanta internetitis. Vol marxa, i vol tornar a Barcelona per a estudiar carrera. Tot just fa quatre anys que en va marxar per viure a Llagostera. Ha viscut intensament aquests dos anys a l’IES i els recordarà sempre. S’ho ha passat fantàstic, encara que no hagi tinguts massa temps per anar al cinema o al teatre. La seva obra preferida és «per davant i per darrera» i les pel.lícules que més li han agradat ens cita «mi vida sin mi» i «Billy Elliot».
A l’Omar Arbila, de segon B, li hem fet una petita entrevista per a conèixer-lo un xic més, i l’ha contestada tan bé que la reproduïm integrament:
PERSPECTIVES DE FUTUR
M’agradaria, en un futur no molt llunyà, poder treballar d’infermer però abans cal anar a estudiar a la universitat. Per això em faria molt feliç aprovar la selectivitat i poder fer aquesta carrera.
MÚSICA PREFERIDA
A mi m’agrada tot tipus de música menys el reggeaton, i si tingués que dir algun cantant en concret aquest seria l’Antonio Orozco.
COM VEUS UN MÓN SENSE INFORMÀTICA? T’HI SABRIES ACOSTUMAR?
Home, un món sense informàtica és difícil de concebre actualment, ja que gaire bé tot funciona amb ordinadors i Internet. Veig difícil que pugui adaptar-me a un món sense informàtica però no es pas impossible, el que passa es que tindria de fer un gran esforç.
QUINA ÉS LA DARRERA OBRA DE TEATRE (O DE CINEMA) QUE HAS ANAT A VEURE?
La última obra de teatre que he anat a veure és el musical, «Cabaret», i la darrera pel·lícula al cinema «Soy Leyenda».
COM ET PENSES MUNTAR ELS ANYS D’UNIVERSITAT?
Doncs, la veritat és que no ho sé encara. M’agradaria estudiar pels matins i poder treballar les tardes, però ho veig molt difícil.
PENSES TREBALLAR D’ALGUNA COSA PER FER DINERS?
Oi tan que sí, ja que no puc dependre sempre dels pares i sempre és bo que un tingui els seus propis ingressos. El que passa és que encara no tinc clar on fer-ho.
LLOC DE NAIXEMENT? ON VIUS?
Jo vaig néixer a la ciutat de Tànger al Marroc. Quan jo tenia tres anys vàrem desplaçar-nos a s’Agaró, després a Llagostera i ara, finalment, a Cassà de la Selva.
AMB QUINA SENSACIÓ DEIXES L’ INSTITUT?
La primera impressió que sento en deixar l’Institut és la de felicitat i d’eufòria, però no ben bé. Porto aquí a l’ institut 6 anys i, vulguis que no, el trobaré a faltar ja que ha estat com una segona casa on he viscut grans experiències, amb molt bona companyia i on he aprés molt. Per això no tot és sentiment de felicitat el deixar l’Institut i en part hem sento trist. Crec que se’m farà difícil passar d’alumne a ex-alumne.
QUÈ LI DIRIES A UN ALUMNE DE 12 ANYS QUE COMENCÉS ARA A ESTUDIAR A L’ IES DE CASSÀ?
Li diria una cosa ben clara, que els anys a l’Institut passen sense adonar-te’n, i que els gaudeixi al màxim. Val la pena seguir estudiant, que no es limiti a fer només el graduat. Si pot, que estudiï el batxillerat en aquest centre.
I, l’Aina Basart Casellas ens ha dit que el seu principal objectiu és el de ser feliç, ja veurem com però ho te clar. De moment pensa instal·lar-se a Girona per estudiar, quan acabi el Batxillerat, allò que li agradi i li permeti fruir del que pugui aprendre immersa de ple en l’ambient universitari. Clar que tot això val calers, i com que vol començar a estalviar, si tot va com ella espera, aquest any treballarà al Casal d’estiu.
Recorda que quan fa sis anys va començar a estudiar a l’Institut la varen rebre molt bé. Ara deixa el centre amb nostàlgia però necessita canvis i veure coses noves. El que segur que continuarà fent és escoltar molta música, de tota mena: rumbes, també rock transgressiu, una mica de reggae i un polsim d’ska.
Infermeria al centre. Servei de consulta
La Montse Ferré és la infermera que aquest any ha vingut cada dijous a l’Institut per atendre les qüestions mèdiques que puguin interessar els alumnes de Cassà. Aquesta «consultoria» és fruit de l’interès de les conselleries de Sanitat i d’Educació, per apropar el Servei d’atenció mèdica als adolescents, ja que s’ha detectat el poc que freqüenten els CAPs, a partir dels 16 anys, –què és quan deixen el servei de pedriatria-, per poder informar-se de temes tant necessaris de conèixer com els efectes de les drogues, aspectes relacionats amb sexualitat i el tema de la bulímia o de l’anorèxia.
Des del mes d’octubre ha estat oferint entrevistes a tots aquells alumnes que ho han demanat, tant per iniciativa pròpia com recomanada des de la seva tutoria, cada dijous al matí. En la major part dels casos, la mateixa Montse ha resolt la qüestió i en d’altres, ha preferit canalitzar la consulta als centres o metges especialitzats corresponents. Aquest any, també ha realitzat xerrades a diversos cursos com Esmorzar bé, el Bulling,...
I durant l’estiu, a aprendre idiomes
A principis del més de maig, l’IES va seleccionar la Marta Segura per presentar-la a la al Concurs The Fonix, de llengua anglesa, que convoca el Departament d’Ensenyament. Després ha estat de nou seleccionada, juntament amb altres participants de diversos instituts, a partir de la realització d’una prova a l’UDG (Montilivi). El dia 31 de maig, va anar a Barcelona a fer una darrera prova de la qual se’n sabrà el resultat a principis de la segona setmana de juny. El primer premi consisteix en una estada a Anglaterra de 15 dies, aquestes vacances. Si la Marta el guanya es passarà un estiu per a recordar.
Doncs sí, perquè la Clara Trallero, la Maria Calderó i la Marta Segura han aconseguit beca per passar 15 dies a França, aquest mes de juliol, i estudiar francès. Ens estem referim al Projecte Orator de la Generalitat de Catalunya.
Éxit en el Concurs «Fem matemàtiques»
Efectivament, ja en parlàvem en la darrera crònica. Faltava fer-se encara la fase final, a la qual havien arribat dos alumnes del nostre centre (l’Eudald Romo i en Joan Crous). La fase final va tenir lloc el passat 17 de maig a l’IES Cendrassos (Figueres), amb una participació de 23 candidats en el nivell de segon d’ESO. El primer premi en categoria individual se’l va endur l’Eudald de manera que ara pot participar a l’Olimpíada matemàtica, a nivell de tot l’Estat espanyol, que properament es farà a Múrcia. Per la seva banda, en Joan tampoc es va quedar curt, doncs en la modalitat per equips (formats per alumnes de diversos centres) va quedar també com a primer classificat.
Sortida de 1r d’ESO a Banyoles
Dimarts 13 de maig, els alumnes de 1r d’ESO van anar a l’estany de Banyoles. Què hi varen anar a fer?. Ens ho conte l’Àlvar Araque, que és valencià, ensenya anglès i estudia grec modern:
«Doncs a traure el màxim profit d’aquest espai natural. El temps amenaçava de llançar per terra l’excursió, però finalment va concedir moltes hores de sol i va fer que algú tornara a casa amb més color del compte.
La jornada va començar ben aviat: cap a les 10 del matí havíem pres contacte amb les instal·lacions del Club Nàutic (vestidors, zona de gespa, bar i terrassa) i va ser aleshores quan el cap de l’activitat, Pere Boada, va manar que els alumnes es dividiren en quatre grups d’unes quinze persones.
Dos d’aquests grups van marxar a fer una volta a peu pel camí que voreja el llac. Imagineu-vos-ho: sol, molta verdor i la companyia dels amics de classe. Immillorable? Segons com... La fortuna d’aquests alumnes encara va ser major perquè Martí, un altre dels professors acompanyants, havia convidat «Varro», amic seu i bon coneixedor de les llegendes que envolten aquell paratge banyolí. Bromes per ací, historietes per allà, l’hora i mitja de passeig va transcórrer en un tres i no res. Els altres dos grups, tot s’ha de dir, no van passar-s’ho pitjor, eh?
D’una banda hi havia els barquers. Una desena llarga de nois i noies va ajustar-se l’armilla salvavides i, després d’una breu lliçó sobre el maneig del rem, van llançar-se a la descoberta de les ribes del llac de l’aigua estant. N’hi havia de més i de menys agraciats en l’art de navegar, però la bona veritat és que tothom va fer el recorregut posant-hi esforç i molta empenta. El senyor monitor, mentrestant, vigilava tota l’estona de prop, però a bord d’una comodíssima barca motoritzada. Que injusta és la vida...
Per altra banda hi havia els futbolistes i les equilibristes. Eren futbolistes aquells que van agafar una pilota i, sense pensar-s’ho dues vegades, van improvisar un partidet de futbol en la zona de gespa vora l’aigua. Equilibristes, aquelles que, sense pensar-s’ho tampoc gaire, van estendre dues tovalloles com a catifa i van construir sòlides torres humanes. Furqui les fotografiava i Àlvar, l’últim dels professors, mirava l’espectacle entre gol i gol.
Quan tothom hagué tastat cadascun del tres circuits (camí, barca i gespa) i, fins i tot, la gelor de l’aigua de l’estany, va arribar l’hora de seure a dinar. Havíem dut el menjar de casa i el vam liquidar en l’àrea verda de davant del llac. Va ser ràpid. Després, com que la sobretaula era lliure, alguns van anar a jugar a la pilota, d’altres, a banyar-se i, els que no volien més guerra, van limitar-se a xerrar amb els amics.
A les cinc, just quan el cel va decidir deixar de ser benèvol amb nosaltres, vam arreplegar-ho tot per tornar a casa. Furqui va insistir a no deixar restes del nostre pas per l’espai que ens havia acollit. Al final, ens vam acomiadar de les instal·lacions del Club Nàutic (vestidors, zona de gespa, bar i terrassa) amb la tranquil·litat de saber que tot quedava igual. Bé; igual, igual, no: aquell lloc havia tingut la sort de rebre un grup meravellós de nois i noies de 1r d’ESO.»
Activitats del Crèdit de Síntesi
Per mantenir un enfocament holístic en l’educació ambiental dels alumnes de primer, a part de conèixer els ecosistemes i els problemes actuals del medi, s’ha treballat també com les persones podem realitzar la nostra activitat mirant de no posar en perill l’equilibri ecològic en l’eliminació de residus, en l’ús de l’energia, etc. En aquesta línia s’ha presentat a l’IES una exposició itinerant sobre les Vies Verdes que tenim instaurades al país. Es tracta d’itineraris pensats per a ser transitats amb bicicleta, que en molts casos corresponen a l’antic trajecte que seguia el tren Olot-Girona-Sant Feliu, que ofereixen un gran atractiu.
2n d’ESO: sortida a Perpinyà alumnes de francès
A les acaballes d’aquest passat més de maig l’Emma Pagès, l’Àlvar Araque i en Joan Adroher, van acompanyar els alumnes de segon que fan francès a la Catalunya Nord, on ja sabeu que es parla el Francès. Sortida d’un dia molt esperada pels alumnes que així han pogut comprovar els avenços assolits en la matèria sobre el terreny: França!. Ens ho expliquen la Laura Vilà de 2nB, i la Carla Matilla i la Sheila Garcia de 2nC:
«El dia 26 de maig els alumnes de 2n ESO del crèdit variable de francès vam anar a visitar la ciutat de Perpinyà. Vam arribar després de gairebé dues hores de viatge. Un cop allà, els professors ens van repartir en dos grups. El primer va començar amb la visita al Castellet i després gaudiren d’una estona lliure per passejar i dinar. Els de l’altre grup van fer a l’inrevés, primer se’ls va deixar una estoneta lliure i, a continuació, van entrar al Castellet.
Havent dinat, tornàrem a agafar l’autocar per anar al palau dels Reis de Mallorca, ja que està situat lluny del centre de la vila. Un guia, ens va acompanyar per tot el palau explicant algunes de les seves curiositats. Les explicacions ens les va fer en francès i, malgrat el poc temps que fa que estudiem aquest idioma, ho vam entendre gairebé tot. Bé, si teníem dificultats la nostra professora ens ho traduïa.
En acabar la darrera visita, vam descansar una mica estirats a la gespa i, al voltant de les cinc, vàrem pujar de nou a l’autocar per tornar a casa.
Ha estat una ex-cursió molt diferent de les altres, ja que era un altre país i, a més, hem escoltat i intentat parlar un altre idioma»
Visita a la Girona Medieval
Programada pel departament de Socials, i acompanyats per l’Elcira Roma, la Mariona Bardier, l’Eva Rocas i en Joan Adroher, tots els de segon d’ESO van anar a Girona a veure art romànic i Gòtic. Es van ficar per Sant Pere de Galligans, la catedral, el Museu d’art i pels banys àrabs. Com que va coincidir amb les exposicions de flors, hi havia molta gent i algun grup no va tenir possibilitat de visitar els banys àrabs per culpa de les terribles cues que es van formar a mig matí. Però tot va anar bé, doncs en el temps lliure, qui va voler, tingué a l’abast una mostra botànica d’excepció.
Col.laboració artística
Dirigit pel departament d’Educació Visual i Plàstica s’han fet uns murals, ben grossos i vistosos, que es van penjar la Plaça de la Coma, coincidint amb la Festa Major de Cassà, a fi de celebrar el 25è Aniversari del concurs de Pintura sobre l’Asfalt. Per confeccionar el format definitiu, un dimecres a la tarda, a les 3, es van trobar una bona colla de nois i noies armats amb pinzells i pintures. Van ocupar tota l’entrada i els passadissos més amples de l’Institut, tots per terra i, sota l’atenta mirada de la Cristina i de la Furqui varen fer la feina. El resultat, ja ho veieu, maquíssim. La iniciativa havia sorgit del propi Ajuntament i clar, els/les artistes del centre s’hi van apuntar a ulls clucs.
Comiat de la promoció de Batxillerat
Organitzat per l’Ajuntament de Cassà i el propi IES, va tenir lloc al teatre Puig d’Arques, el dia 29 de maig, l’acte de comiat dels alumnes que aquest any han fet 2n de Batxillerat.
Puntualment a les 8 del vespre va obrir l’acte el director de l’IES, en Climent Frigola. Després van seguir molts altres parlaments. Tothom parlava! l’alcalde, el regidor d’educació, el director de la Salle,...
La Dolors Grau, que és l’arxivera, va presentar l’edició publicada d’Els molins de vent de Cassà, treball de recerca que va resultar guanyador l’any passat, obra d’Adrià Bosch. I és clar, el xicot també va haver de parlar.
El president de l’AMPA, va fer entrega de la beca que l’associació concedeix anualment (aquesta n’és la quarta edició) per a estudiar anglès al Regne Unit. Aquest any n’ha sortit premiada la Carolina Kidd, sí, sí! aquella noia uruguaiana tant dolça que va venir a Cassà quan tenia 14 anys. Felicitats.
El Premi de Treballs de Recerca del Batxillerat, que l’Ajuntament atorga anualment, ha estat per «Cuines de Cassà» d’Àlber Fernández, o sigui que l’any que ve el veurem publicat. Va ser lliurat per en Carles Casanova i Martí, el nou alcalde.
L’acte es va acabar amb l’entrega de l’orla de la promoció a tots els alumnes que aquest any acaben el batxillerat, i també d’una magnífica bossa-cartera com a regal de record.
Més tard, ja fosc, professors i alumnes van fer el ja tradicional sopar, aquesta vegada a l’Hotel Carlemany. Tothom més mudat que mai, tant professors com alumnes.
L’àpat va consistir en una Amanida de Llagostins per començar. De segon Secret de Porc Ibèric amb Carxofa i per postres Maduixes amb crema de Xocolata blanca i amorenes. Tampoc va faltar el cava, cafè i un brindis a la salut de tothom.
Sortida a Sant Feliu de Guíxols
El departament d’Educació física havia programat ja fa bastant de temps anar a practicar esports aquàtics al cor de la Costa Brava. Així, sota la batuta ferma d’en Josep Carrillo, els dies 26 i 27 de maig, els alumnes de 3C, i 3B/3A respectivament, varen fruir d’una experiència inoblidable amb bon temps pels primers i amb amenaça de pluja pels altres. L’autocar els va deixar a la Conca i, seguint el camí de ronda s’arribaren fins a Sant Feliu, fent parada a s’Agaró per esmorzar (i algú es va banyar). Després de dinar, de la una fins a les quatre practicaren Vòlei platja, Windsurfing, Caiac i Vela.
Teatre a l’escola de primària: un conte per menuts
Dimecres 28 de maig a les 3 de la tarda la LLuïsa Vera, es va animar, amb dues vailetes de primer d’ESO, a anar a fer teatre, tot explicant un conte, als petits del Puig d’Arques. Una manera divertida de practicar l’expressió oral. I ho van fer bé, bé del tot. Els hem dit que ens ho expliquin elles mateixes! Au, Araceli Ferrer i Sílvia Delgado, digueu el que vareu fer:
«Som unes alumnes de 1r d’ESO, l’Araceli i la Sílvia , vam preparar un conte amb la psicopedagoga, la Lluïsa Vera, per anar a explicar-lo al CEIP Puig d’Arques. Vam començar agafant un llibre força gruixut de contes que ens va portar la Lluïsa i vam triar el conte que ens va agradar més, «Els cignes salvatges». La Lluïsa va fer els dibuixos i nosaltres els anàvem pintant un per un a poc a poc. Després els vam plastificar. Li vam demanar ajuda a les nostres conserges de l’IES i quan tot ja va estar a punt vam fer els assaigs, vam fer uns 4 assaigs i amb la Lluïsa ens hem trobat diferents vegades perquè ella ens feia tot un seguiment , a part de la preparació del conte, a mi m’ha anat bé per no parlar tant accelerada i vocalitzar millor . Amb l’Araceli ha treballat altres coses. Quan ja ho teníem tot ben après va anar al bar a dinar un entrepà (era el mateix dia de la representació del conte). Quan vam acabar de l’entrepà (ben tipes per cert) vam ficar les coses dins al cotxe de la Lluïsa i cap al CEIP Puig d’Arques. Vam anar a explicar el conte a l’aula de ciències (que el dia abans de la representació vam anar a veure-la totes tres per conèixer i saber on explicaríem el conte. Ens la va ensenyar el director, Josep Bofill). Vam fer representacions a P3 i a P4. Ens ho vam passar pipa.»
Taller de cuines del món
Els alumnes de l’aula d’acollida no paren. Ara han fet de cuiners i el resultat ha estat de totes totes excel·lent. Fixeu-vos el que ens explica l’Elizabeth Herrera de 1rA:
«La setmana del 12 al 16 de maig vam organitzar un taller de cuines del món amb els alumnes de l’aula d’acollida. Durant la setmana vam buscar receptes per internet d’arreu del món i les vam recopilar. El divendres 16 de maig cada alumne va cuinar un plat típic del seu país d’origen i vam procedir a la degustació de cada plat. Els alumnes i algun professor voluntari vam omplir una enquesta sobre els gustos que hi apreciàvem i també vam puntuar els plats participants de 0 a 10. Molts plats van rebre la puntuació màxima. Ens vam llepar els dits i ens ho vam passar molt bé!»


 ]]>