http://entitats.cassadigital.cat// http://www.cassadigital.cathttp://www.cassadigital.cat/img/contingut/logo.png Sun, 27 Jul 2008 20:56:06 +0200 ca http://entitats.cassadigital.cat/xocolata-per-tots/entitat/les-vergonyes-del-sistema-judicial http://entitats.cassadigital.cat/xocolata-per-tots/entitat/les-vergonyes-del-sistema-judicial Sun, 27 Jul 2008 20:56:06 +0200 http://entitats.cassadigital.cat/xocolata-per-tots/entitat/les-vergonyes-del-sistema-judicial
Tanmateix, últimament massa sovint veiem casos molt propers a nosaltres en que tot això se’n va en orris.
Fins el 10 de juny, en Francesc Argemí, Franki, de Terrassa, ha estat a la presó de Can Brians condemnat a un total de 2 anys i set mesos de privació de llibertat per desordres públics, atemptat a l’autoritat i ultratge a la bandera espanyola en una manifestació l’estiu del 2002. En total s’hi ha passat 1 mes i mig. En el judici els policies que van testimoniar com a agredits (un va dir haver rebut una puntada de peu i a l’altre se li va trencar una cadena d’or que duia) varen reconèixer no haver identificat en Franki, i a la vegada van manifestar que un superior seu els havia recomanat afegir el seu nom a l’informe. El mateix jutge (ex fiscal militar durant el franquisme) diu a la sentència que malgrat no poder-se provar la seva participació als fets, era a la manifestació, per tant és possible que ho fes.

Podríem jugar a comptar quants dels anteriors principis s’han vulnerat, però no cal, oi?
Ara en Franki es troba en règim obert (haurà de dormir algunes nits a la presó i les altres en un pis tutelat), però encara tardarà a gaudir de plena llibertat.

Tot això amb la inestimable col.laboració de la Consellera de Justícia i els mossos d’esquadra de l’Entesa de «Progrés» que ens governa.
Per altra banda, 5 persones tenen embargat el cotxe o la nòmina per no haver pagat les fiances que els van estar imposades mentre esperen el judici per haver cremat una foto del Rei en solidaritat amb l’Enric i en Met, que també tornaran a ser jutjats l’1 de juliol, doncs en el primer judici no se’ls va respectar el dret a declarar en català. En total, una vintena de joves gironins/es imputats/des a l’Audiència Nacional (tribunal pre-constitucional) per haver cremat fotos d’un Borbó. Tampoc calen comentaris.

La Núria Pórtulas segueix havent d’anar al jutjat a firmar cada setmana mentre espera el judici per pertànyer a no se sap quin grup armat anarquista.

Molta gent encara creu que el conegut Escamot Dixan va ser un ridícul del PP en plena situació pre-guerra d’Iraq i que els imputats ja són lliures. Però cinc companys estan a la presó després d’un judici que es va iniciar per possessió d’uns explosius, que van acabar essent detergents, i malgrat tot van ser condemnats a 7 anys per pertinença a banda armada sense que la sentència aportés cap prova concluent d’això, ni que haguessin estat mai a prop de preparar cap atemptat.

I evindentment en trobaríem molts més, però per il.lustrar la situació amb els més pròxims n’hi ha prou.
On volem arribar amb tot això? Doncs la veritat es fa difícil de dir, els motius d’aquestes situacions injustes són variats. Des de la voluntat directe de protegir els símbols de la «Una, Grande y Libre», fins a la indefensió actual de qualsevol ciutadà d’origen àrab que pot ser assenyalat com a pressumptament culpable, passant per la intencionalitat a l’hora de reprimir policial i judicialment les persones i col.lectius més crítics amb el sistema.

En canvi les respostes es limiten a una, solidaritat. No queda altre camí que seguir lluitant, tan per la plena llibertat dels companys com per les causes que els han dut a la situació en què es troben. Des d’assistir a les concentracions de suport, concerts, xerrades, enviament de cartes, aprovar mocions als nostres ajuntaments, i un llarg etcètera. Qualsevol acció solidària és una victòria. El «ràpid» alliberament d’en Franki i la Nuri demostren que si la resposta solidària és més forta que el moviment crític que pretenen reprimir, els polítics mouen el cul per resoldre la situació que ells mateixos han creat. L
a repressió no ens tallarà les ales.

NOTA: Parlant del que hem parlat en aquest escrit, seria imperdonable no mencionar en Sebastià Salellas, advocat gironí defensor d’infinitat de persones que s’han trobat en situacions semblants a les esmentades i que ens ha deixat darrerament. El dia que la meitat més un d’advocats i jutges respectin els propis principis del dret penal com ho feia ell, la Justícia podrà començar a dir-se com a tal sense haver d’abaixar el cap de vergonya. Les persones marxen, però les idees queden.
Fins a la victòria sempre, Tià.
 ]]>